diumenge, 26 de desembre de 2010

El diari de Foix

Diari poètic, és clar: el mític Diari 1918.


Aquests dies van bé perquè entre tall de torró i tall de torró i entre copa de cava i copa de cava queda una micona de temps per repassar algun tema que havia quedat pendent, per fer aquella lectura que, sense vacances pel mig, et costa trobar-hi el moment...

Aquests dies he repassat l’edició monumental que Joan Ramon Veny va fer del Diari 1918 de J. V. Foix. No recordo una obra d’aquest estil tan ben feta, un estudi tan rigorós, minuciós, exigent. Per a mi, és l’obra definitiva de l’edició crítica i, per descomptat, el millor i més complet que s’ha fet sobre l’obra de Foix. Hi ha pocs investigadors com Joan Ramon Veny i, els que tenim, val la pena posar-los al seu lloc.

Com que fa dies que no he fet cap apunt poètic en aquest bloc, aprofito la lectura per citar una de les proses de J. V. Foix que tant m’agraden. En trio una de curteta de L’estrella d’En Perris:

“Tantes de viles i tants de pobles que jo havia vist agemolits, agençats o encimellats, on són? Si paro l’orella, del fons dels pous que n’assenyalaven l’entrada pugen les veus enyorades, la fressa feinera dels artesans, dels pagesos i dels pastors, i cants de joia, de pler i de pau. Les branques de les alzines es mouen com si contessin el Fet, i les aigües de la Riera murmuregen històries de terrissa. Voldria parlar, i una fosca basarda m’empella els mots. La tonada molla del vent diu i rediu: Ni vós no sou. Em reconec arbre eixut entre els arbres, arrelat enmig de brucs cremats, i voltat de soques mortes. Com s’esbalcen els segles a la timba pairal i al propi clos!”

Doncs, això: Bones festes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada