Ha costat déu i ajuda, però finalment hem superat segles d’aïllament ferroviari: avui, per primera vegada, un tren provinent de la nostra capital del nord ha travessat les Alberes sense cap entrebanc i a una velocitat de vertigen. Físicament, a partir d’ara, el nord és més a prop!
Sobta que les nostres autoritats no n’hagin fet ni més ni menys. Sobta que els nostres mitjans de comunicació n’hagin informat i que no hi hagi hagut ni cintes de colors, ni bandes de música, ni parlaments, ni aplaudiments...
I encara sobta més quan, ahir mateix, la inauguració de la línia d’AVE Madrid-València tingués una presència espectacular de figures polítiques i de parlaments: des del rei d’Espanya a l’alcaldessa de la capital del sud.
Sí: a partir d’ara, València passa a ser la platja de Madrid (com afirma el ministre Blanco); a partir d’ara, “sense citar noms”, la Comunidad Valenciana podrà competir amb altres “comunitats veïnes” (com afirma el president Rodríguez).
Mentre les portes d’Europa se’ns obren i no en fem ni cas, el provincianisme radial espanyol ens ofega (i ho fa amb els nostres mateixos impostos!) i encara els aplaudim les gràcies!
Mentrestant, la comunicació natural València-Barcelona sembla que es manté com en temps dels romans. Si encara queda algú que no entengui els motius de la crisi econòmica que afecta l’Estat espanyol, és ben bé que no pot entendre res de res.
I ara anirem a Madrid a pidolar les engrunes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada