700 anys de l'Hospital a Olot

Aquest divendres vaig assistir (bé: de fet, mig assistir..., perquè tenia un refredat afònic que no em va deixar dir ni fava en tota la nit!) al sopar de commemoració dels 700 anys de l’Hospital a Olot.

En tot cas, la manca d’eloqüència em va permetre observar amb detall les circumstàncies de l’entorn més que mai! I em va refermar en una cosa:

Primer són les persones!

L’Hospital és una institució que ha fet i està fent una gran tasca per Olot i per tota la Garrotxa, cosa que és molt d’agrair. Però, sobretot, si l’entitat pot tirar endavant en aquesta tasca és perquè compta amb un conjunt de professionals d’una gran vàlua, que s’estimen la feina, i que són capaços de conviure amb harmonia, com vaig poder anar comprovant amb totes les mostres d’estimació que vaig anar observant al llarg del sopar. Sense els treballadors que hi deixen la pell i les energies, les parets no són res!

Alhora, la nit em va permetre observar les “parets” de la nova sala polivalent amb què compta la ciutat d’Olot.

Em sento orgullós d’haver permès (amb el meu vot) que El Torín tirés endavant!

(Això potser no s’acabarà d’entendre..., i m’explico: el govern del PSC volia tirar endavant la construcció del nou arxiu i de la sala polivalent, però estava en minoria al govern. Només els nostres vots afirmatius (d’ERC, vull dir) van permetre aprovar-ne la construcció, perquè tots els altres grups (inclòs ApG, que llavors era a l’oposició) hi van votar en contra!)

Molt no ens ho han agraït, des de l’equip de govern,  però tant és!: els regidors d’ERC no hi som perquè l’equip de govern ens doni copets a l’esquena, sinó per defensar les coses en què creiem, les coses per què ens han donat confiança els nostres electors!

El cas és que divendres (com els altres dies que he pogut assistir a actes programats al Torín) vaig poder comprovar que la sala era tot un encert, i que la gent que l’està gestionant són uns grans professionals.

Endavant, doncs, amb la gent de l’Hospital i del Torín!