Aquesta tardor ha set especialment trista per als olotines i les olotines: no cal que furgui més en la ferida oberta i insisteixi en el seguit de fets lamentables que ha patit la nostra ciutat.
D’acord: han estat prou terribles perquè televisions, ràdios, premsa..., d’arreu s’interessessin per la petita capital dels volcans. D’aquí, però, a la truculència de la informació, a l’acarnissament periodístic, als comentaris sense solta ni volta però que toquen perquè ara és notícia i per tant ens hi aprofitem..., hi ha tot un món.
Tot un món a què ens ha acostumat aquesta societat que entre tots plegats estem construint (o deformant, segons com es miri): ens hem acostumat a rebre unes informacions que només es recreen en la “merda”. Abans dèiem que no calia remenar-la: la informació ha de ser objectiva i veraç. Equànime, assenyada.
Sovint penso que segons quins mitjans de comunicació fan bo El caso: aquell diari que, en la meva adolescència, només es dedicava a recrear-se en les notícies més luctuoses.
És clar que la premsa n’ha fet un gra massa amb les informacions sobre Olot d’aquests últims dies. Però sembla que tinguin la veritat absoluta i, per això, no se’ls pot dir res. Per això mateix m’ha sorprès, i alegrat, l’editorial d’avui d’en Carles Capdevila al diari Ara demanant disculpes i acceptant els comentaris que li han fet arribar ciutadans olotins, en el sentit que les notícies que havien donat sobre Olot potser eren excessivament sensacionalistes.
En Carles Capdevila se’n disculpava i manifestava propòsit d’esmena.
Potser sí que és veritat que hi ha una altra manera de fer periodisme, que hi ha una altra manera d’informar, que el diari Ara pot ser l’abanderat d’una premsa diferent. Tant de bo sigui així!
De moment, des d’Olot, només podem donar el màxim suport a tots els familiars de tots els implicats en aquests lamentables esdeveniments que s’han anat produint els últims dies i confiar que tots plegats contribuïm a fer una societat millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada