dilluns, 13 de setembre de 2010

Pere el Gran: sense ficció

Només quatre ratlles sobre l’Onze de Setembre i sobre Pere el Gran.

Ahir van passar per TV3, la nostra, el documental sobre la investigació de les restes de Pere II. Ja ho vaig comentar en una altra entrada: per aquells que hem llegit la crònica de Desclot, o la de Muntaner, la investigació tenia una emoció especial.


Sobre el documental... Bé: tot és millorable. No sé ben bé per què, però els catalans d’ara tenim la tendència a menystenir la nostra història, menysvalorar-la. Sense la defensa dels seus dominis que va fer Pere el Gran davant la invasió dels francesos amb el consentiment del Papa (de fet, havia excomunicat els catalans i aquesta invasió era considerada una croada), difícilment la nació catalana hauria sobreviscut. Sense la independència que significava la Confederació catalanoaragonesa, els catalans no hauríem arribat al segle XXI o ho hauríem fet com a mer folklore regional.

La prova més clara d’aquesta possibilitat la tenim en la croada precedent contra els càtars (els francesos anaven de croada en croada per justificar les seves ànsies de riqueses –no sé per què però això em sona a algunes històries que hem viscut i patim últimament al món-). Aquí Pere el Catòlic, l’avi de Pere el Gran, no va poder vèncer a Muret i així els va anar als occitans.


Doncs bé: el motiu del comentari és precisament aquest. El documental passava molt de puntetes sobre la importància dels esdeveniments i es limitava a centrar-se en els motius de la mort del rei i en la cara feia. Una altra ocasió perduda per explicar qui som i d’on venim, i com ens ha costat arribar-hi.

I, com que som pels volts de l’11 de setembre, ho aprofito per fer un apunt sobre la Diada. Més que res perquè començo a estar una mica cansat de sentir parlar de celebracions, de nacionalisme, de divisió, i sobretot de democràcia i de constitució.

Que ho tinguem ben clar: l’11 de setembre de 1714 els catalans vam perdre la independència per culpa de la invasió francoespanyola. Els catalans que van lluitar per no ser derrotats tenien molt clar per què es defensaven fins a la mort. Els catalans vam perdre la independència per la força de les armes i, de moment, no hi ha hagut cap democràcia ni cap constitució que ens hagi demanat si volem recuperar aquella independència o no. Mentre no ho puguem fer, els Onzes de Setembre han de ser dies de reivindicació patriòtica. La resta és imperialisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada