Foix a "La Publicitat"

Com que per a mi va ser com un regal, me’l faig jo mateix avui pel meu aniversari!

Finalment, l’Institut d’Estudis Catalans em va publicar aquest mes de juliol la meva tesi sobre l’obra periodística de J. V. Foix al diari La Publicitat. De fet, vaig fer-ne la lectura ja fa cinc anys, pel maig del 2005! Però, per l’empenta del meu cunyat, vaig presentar-la al premi de filologia Lluís Nicolau d’Olwer que atorga l’IEC. Això va ser ja fa més de tres anys, l’abril del 2007! El premi comportava la publicació de l’obra guanyadora, però com que les coses de l’edició tenen el seu ritme no s’ha pogut publicar fins ara. La il·lusió que em fa, però, és la mateixa!

La tesi no deixa de ser un “totxo” apte només per a especialistes que tinguin ganes de cremar-se les celles, però per fer-ne una vaga idea transcric la nota que vaig passar a l’editorial per a la difusió. De totes maneres, pocs escriptors arriben a acostar-se a l'interès i la profunditat de J. V. Foix. O sigui que, en el fons, val molt la pena. I per molts anys!

Entre el 1922 (des del moment en què el diari passa a ser exclusivament en català) fins a l’esclat de la guerra del 36, J. V. Foix desenvolupa una intensa activitat periodística a les pàgines de La Publicitat, que havia passat a ser un òrgan de comunicació vinculat a la formació política Acció Catalana.  L’estudi pretén fer un acostament a aquesta intensa activitat periodística i mostrar-ne el paper destacat, gairebé exclusiu, que tenia en la producció creativa del publicista, molt superior a l’espai que ocupava la seva creació poètica. Els diversos pseudònims que va emprar Foix al llarg d’aquests anys i, en molts casos, la voluntat d’anonimat han implicat que probablement aquesta activitat periodística no fos prou coneguda amb el pas dels anys. D’altra banda, l’estudi també es centra en la relació de Foix amb Acció Catalana i amb la situació política de l’època, així com les valoracions que fa sobre els diversos esdeveniments que se succeeixen al llarg d’aquest període. Només l’esclat de la guerra i la impossibilitat de mantenir la seva activitat periodística, des de la llibertat i en la seva llengua, van fer que Foix centrés la seva creació literària en altres àmbits.