Som Labordeta

El cantautor aragonès José Antonio Labordeta va lluitar tota la vida per fer un món millor, per fer de la seva Espanya un país integrador, comprensiu i modern; la seva veu era una veu solitària que predicava en el desert l’Espanya federal, una veu que queia simpàtica i prou. El seu somni coincidia amb l’Espanya que ens agradaria tenir com a estat veí als independentistes catalans que sabem que no estem sols al món; una Espanya justa i solidària, ben allunyada de l’Espanya real, l’Espanya que volen els poders establerts.

La mort anunciada d’en Labordeta ha coincidit amb la mort inesperada d’una companya, la Claudia Fernández, lluitadora com ell des del seu Uruguai natal i també lluitadora incansable per la independència dels Països Catalans des del seu Empordà d’adopció. Valgui per a tots dos, en la seva llengua materna, aquesta cançó del cantautor i gran polític aragonès com a record sentit per la seva pèrdua irreparable.

Somos

Somos
como esos viejos árboles
batidos por el viento
que azota desde el mar.

Hemos
perdido compañeros
paisajes y esperanzas
en nuestro caminar.

Vamos
hundiendo en las palabras
las huellas de los labios
para poder besar

tiempos
futuros y anhelados,
de manos contra manos
izando la igualdad.

Somos
como la humilde adoba
que cubre contra el tiempo
la sombra del hogar.

Hemos
perdido nuestra historia
canciones y caminos
en duro batallar.

Vamos
a echar nuevas raíces
por campos y veredas,
para poder andar

tiempos
que traigan en su entraña
esa gran utopía
que es la fraternidad.

Somos
igual que nuestra tierra
suaves como la arcilla
duros del roquedal.

Hemos
atravesado el tiempo
dejando en los secanos
nuestra lucha total.

Vamos
a hacer con el futuro
un canto a la esperanza
y poder encontrar

tiempos
cubiertos con las manos
los rostros y los labios
que sueñan libertad.

Somos
como esos viejos árboles.