divendres, 21 de novembre de 2014

Novembre: Ple de la mala educació

Han passat pocs dies des del ple de pressupostos i no hi havia molt temes a tractar, tot i que n’hi havia de prou interessants com la modificació dels estatuts del CASGx i del SIGMA: a Madrid (entès com a poder de l’Estat) no volen més de 15 representants polítics en un consorci. No deuen saber (i de ben segur que tampoc no els importa gens...) que a la Garrotxa no n’hi ha cap que cobri un cèntim per figurar en els consells rectors d’aquests consorcis (una altra cosa són els bancs, les caixes i altres empreses privades...).

També vam aprovar el reglament del mercat del rengle i el dels usos del Firal, que havíem reclamat insistentment. Finalment, estem contents perquè l’equip de govern ha seguit el procés participatiu que pensem que és imprescindible en aquest tipus de tràmit. És clar que nosaltres no ens limitaríem a obrir un espai telemàtic i a fer un parell de trobades amb els veïns, però per aquí es comença.

També vam fer l’habitual modificació de crèdit: simplement, els diners destinats a una partida pressupostada que no s’ha executat es destinen a una altra partida. Ho comento perquè el representant del PSC sempre comença la seva intervenció argumentant que ells sí que tenen criteri i de vegades hi voten a favor, de vegades en contra o s’abstenen i amb això volen fer una crítica de la nostra posició, demostrant que no han entès res o no volen entendre res. La posició d’ERC, exceptuant els casos extraordinaris que s’apliqui una partida a un concepte que no tindria cap sentit, és la d’abstenir-nos. Per què? Doncs perquè potser estem d’acord en la destinació de la partida, però no tenim cap garantia que aquesta destinació seria la que nosaltres prioritzaríem si estiguéssim en el govern municipal. És a dir: per què aquesta actuació i no pas una altra? Doncs perquè així ho ha decidit l’equip de govern. És l’actuació prioritària? No ho sabem, però si nosaltres estiguéssim governant la ciutat ens agradaria que els grups municipals ens permetessin gestionar el pressupost aprovat com creguéssim millor en cada moment. I, per això, ens abstenim. Senyors del PSC: no perquè no tinguem criteri, sinó perquè no som nosaltres els qui apliquem el pressupost i, segurament, nosaltres ho faríem d’una altra manera. Però, com que no els interessa escoltar raons, tenim clar que seguirant afegint el mateix estirabot d’aquí al final d’aquest mandat.

Aprovació provisional (perquè ja es va fer l’aprovació inicial, però sembla que alguns regidors no se n’han assabentat) de la modificació d’usos de l’edifici de l’hospital: ja ho vam dir pel setembre i no hi tornarem. No ens agrada l’ampliació a ús comercial fins a un 20% de l’espai. Però, com que el que volem és diàleg i acordar una actuació global sobre l’edifici, ens vam abstenir.

La Clara Casanovas va donar la nostra posició sobre la moció per declarar Olot municipi que treballi per la pau. Evidentment, tots els grups hi vam estar d’acord. Ara: hi ha una sèrie de temes prou genèrics que superen l’àmbit d’un Ple municipal, com la fabricació d’armament i l’existència de l’exèrcit.

Finalment, vam presentar (conjuntament amb CiU-RCat i la CUP) una moció agraint als voluntaris la participació en la consulta del 9N. Evidentment, nosaltres vam remarcar que tots aquests voluntaris tenien clar que aquesta no era la consulta definitiva, sinó que ara calia deixar pas a la política i treballar per aconseguir un mandat democràtic que ens permeti dur a la pràctica allò que hagin expressat els catalans a les urnes, mitjançant una consulta legal, un referèndum acordat, unes eleccions anticipades o les properes eleccions municipals.

La Clara va fer una sèrie de preguntes: sobre la ubicació definitiva de les ceràmiques de la plaça Mercat, sobre l’arbrat de la plaça dels Coloms, sobre la frenètica acceleració de les obres de la plaça Mercat i la manca d’il·luminació del carrer Antoni Llopis i de l’entrada del nou hospital.

Però no voldria deixar passar l’oportunitat d’aquest comentari per referir-me a la meva última intervenció en aquest Ple.


Vaig manifestar que el senyor Mulleras té tot el dret a demanar respecte per als representants de PxC i les seves opinions, per això a cap dels regidors del Ple se’ns acut de referir-nos-hi com a feixistes, racistes o altres apel·latius que sovint s’han aplicat a la seva formació, tot i que sovint m’he de mossegar molt la llengua per no contestar a segons quins comentaris i, per descomptat, m’he d’aguantar molt quan d’altres representants del consistori riuen les suposades “gràcies” que el senyor Mulleras fa al llarg dels plens. No, les declaracions i les posicions del senyor Mulleras no fan cap gràcia. Ara: el senyor Mulleras es permet el luxe de no aplicar als altres la norma que vol que els altres apliquin a ell i no té cap recança a faltar al respecte a altres formacions presents en el Ple. En aquest cas, al grup d’Esquerra Republicana. Aquesta vegada no vaig voler deixar-ho passar i ho vaig voler manifestar en el mateix Ple. Evidentment, el senyor Mulleras no tenia ni idea de què li parlava. Mal exemple per al consistori olotí on, malgrat les discrepàncies ideològiques, tots els representants polítics manifestem les nostres opinions amb el degut respecte a les opinions i les posicions dels altres. Tant de bo no es compleixin les prediccions que el senyor Mulleras va reiterant en els plens de la nostra ciutat en el sentit que serà el proper alcalde d’Olot. No aporta res positiu a la política de la nostra ciutat ni al benestar i a la convivència dels nostres conciutadans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada