diumenge, 30 de novembre de 2014

Construïm l'Olot nou d'un nou país

Ahir la Marta Rovira em va presentar públicament com a alcaldable d’Olot a les properes eleccions municipals. Queda molt de temps i vés a saber què passarà de bo en aquest país d’aquí a finals del mes de maig. Però cal estar preparat per a totes les circumstàncies i, per tant, si hi ha les eleccions previstes, cal que l’esquerra independentista estigui preparada per liderar des d’Olot la transició cap a la República Catalana.


A banda del discurs de la Marta Rovira, que havia de ser esperançador i il·lusionant, explicant que tot aniria bé, que ens entendríem tots plegats i que l’any vinent ha de ser el de la construcció de la República, volíem que l’acte no fos un bany personalista: som republicans i no creiem en líders messiànics que estiguin per sobre del bé i del mal.

Així és que, a banda de presentar el cap de llista d’ERC-JuntsxOlot, volíem aprofitar la possibilitat d’emplenar la sala El Torín per presentar diversos membres del grup que fa anys que treballem conjuntament per oferir les millors propostes perquè Olot sigui la gran capital que tots volem.

És clar que no vam presentar el programa electoral (de fet, volem que sigui al més participatiu possible i, per tant, a partir d’unes bases inicials, plantejarem que els olotins i les olotines ens facin arribar propostes perquè els plantejaments finals siguin els de construir el millor futur per a tothom), però sí que vam plantejar diversos temes a partir d’una conversa “informal”.

En Quinto em va demanar pel un tema (només un) de cultura. I, evidentment, la resposta només podia ser que allò que defineix i diferencia la societat olotina d’altres societats menys cohesionades és el gruix de l’activitat associativa. Si només poguéssim triar un tema, potenciaríem la feina de les entitats amb més suport econòmic des de l’Ajuntament.

La Laila em va demanar sobre la pobresa. És clar que és el tema que més ens preocupa a tots i, des de l’Ajuntament, és difícil de resoldre perquè en gran part és conseqüència de la crisi econòmica. Vaig intentar explicar que el que pot fer l’Ajuntament és intentar pal·liar aquesta crisi fomentant l’empresa i l’ocupació, però sobretot intentant evitar que hi hagués persones desprotegides. A Olot tenim el centre de distribució d’aliments i el menjador social, però cal que es reforci la bona feina que es fa des del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa perquè les possibles actuacions no recolzin més del compte en el voluntariat. Benvingut sigui, però l’Ajuntament ha de pensar que afecta exclusivament la seva responsabilitat.

En Nats em va preguntar sobre les escoles bressol. L’educació ha d’ocupar el lloc essencial en les actuacions municipals. Els experts diuen que és important l’escolarització dels infants a les escoles bressol perquè tinguin un aprenentatge més fàcil en les etapes posteriors. Doncs l’Ajuntament hauria de garantir que les condicions per a l’escolarització fossin al més atractives possible perquè tots els olotins s’escolaritzessin al més aviat possible. Tant de bo la millora de l’oferta incrementés la demanda, que ha caigut per la crisi, i poguéssim reobrir l’escola bressol de Sant Miquel ben aviat.

La Clara em va preguntar per l’estadi de futbol. D’altres no ho sé ben bé, però nosaltres estem convençuts que ben aviat serem independents. La lliga catalana de futbol no serà inferior a la danesa, la grega, la portuguesa o, fins i tot, l’holandesa. Volem que l’Olot jugui a primera? Nosaltres sí: per tant, cal posar fil a l’agulla per tenir un camp en les millors condicions, adequat a les necessitats de la ciutat. De moment ja tenim els vestidors, però cal acabar tot el projecte de construcció d’un camp per a 5 o 6.000 persones.

Olot ha de ser un exemple d’una manera de fer progressista, respectuosa i cohesionadora per a la futura República.

En Manel em va demanar sobre la variant. La resposta és la que tots volem: necessitem una variant que pal·liï la incidència del trànsit de l’avinguda Sant Jordi. El que sembla que ens plantegen és una autopista que no resoldrà la circulació interna. Nosaltres plantegem que es faci un projecte que tregui el trànsit del centre de la ciutat i que faciliti l’accés als polígons. I, si volen fer una autopista, que la facin completament respectuosa amb l’entorn tan fràgil que tenim.

La Susanna va preguntar pel transport públic a Girona i a Barcelona: car i limitat. Està clar que, si no és prou atractiu, hi ha menys usuaris i el preu s’encareix, la qual cosa fa que encara hi hagi menys usuaris, etc. Creiem en el transport públic i s’ha d’aconseguir fer més atractiu perquè sigui útil i rendible. Incorporar Olot en el Sistema Tarifari Integrat de Girona i de Barcelona és imprescindible per solucionar aquest tema.

L’Anna va introduir el tema de l’estalvi energètic. Volem crear un pla d’eficiència energètica en tots els edificis públics de la ciutat i un pla de suport a empreses i particulars perquè adaptin els seus edificis amb paràmetres d’eficiència energètica i ús d’energies alternatives.

La Meius va incorporar el tema de les xarxes socials i de les possibilitats que s’obren per una ciutat com Olot. Vaig aprofitar per referir-me a projectes empresarials de joves olotins que han tingut un èxit impressionant amb la utilització de les xarxes socials que no són només el futur, sinó que ja són el present. Des d’Olot mateix es poden fer coses que fa uns anys eren impossibles: estudiar graus universitaris, crear empreses amb contactes a tot el món, comunicar-se amb qualsevol racó del planeta... L’Ajuntament ho ha d’impulsar decididament perquè aquests emprenedors no hagin de fugir de la ciutat per guanyar-se la vida.

Finalment, en Lluís va voler parlar de propostes sobre ocupació i economia. És clar que el dinamisme d’Olot prové de les seves empreses que permeten tenir un grau d’ocupació més elevat que en altres llocs del país. Des de l’Ajuntament cal facilitar el desenvolupament de les empreses ja existents, però també cal potenciar la creació de noves empreses i donar suport a l’emprenedoria. Vaig posar d’exemple el cas de l’empresa líder en eficiència energètica, referent a tot el país, que va néixer en un viver d’empreses, per explicar que no és una mala idea crear un gran centre de creació d’empreses perquè aquell talent olotí que té idees de negoci puguin tenir totes les facilitats per iniciar els seus projectes.


I aquí vam acabar perquè ja tindrem temps de perfilar les nostres posicions. Vam acabar amb un tastet de coca de Mieres i ratafia d’Olot per poder xerrar una estona amb tots els amics que ens van voler acompanyar en l’inici d’aquest projecte tan ambiciós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada