dijous, 29 de març de 2012

Nova seu d'ÒC-Garrotxa i Vaga General


Avui ha estat un dia d’emocions intenses. Pel matí, jornada de vaga general. Em pensava que la gent estava anestesiada, que s’havia empassat tots els missatges de l’stablishment, que retallades i ajustaments eren qüestió de Brussel·les, que la Reforma Laboral era una imposició necessària...


I no: la gent no s’ho empassa; la gent no està adormida. La gent té clar que la crisi és el producte del malbaratament dels recursos per part d’uns pocs que s’han enriquit i que ara, amb la “crisi”, encara s’enriquiran més a costa del poble treballador. Empresaris i treballadors ara més que mai haurien d’estar units en la lluita contra l’especulador.

Sembla mentida però, escèptic com sóc, no em pensava que els sindicats majoritaris se’n sortissin. Però avui hem viscut a Olot (i a tot Catalunya) una de les reivindicacions obreres més importants dels últims anys.

Sempre hi ha notes negatives: la violència o les pintades no serveixen per a res més que per desacreditar la reivindicació. I, per tant, són de lamentar. Però aquests incidents no poden esborrar la voluntat majoritària del poble treballador. Avui ha estat una jornada important, decisiva. I em penso que els que tenen la capacitat de decidir n’han pres bona nota. I si no és així, pitjor per a ells.

Al capvespre, però, canvi de terç: la delegació comarcal d’Òmnium Cultural inaugurava els “dijous de l’Òmnium” a la nova seu del carrer de Sant Pere Màrtir. Un nou local amb unes noves perspectives. Ple de gent per sentir l’Eulàlia Massana que presentava el nou llibre d’en Jordi Llavina, Cròniques rurals.

Presentació amena i distesa per a un volum que promet: entrevistes a catalans que encara mantenen vincles amb el món rural. Un món rural que, com defenso sempre, ens defineix i que hem de lluitar per preservar-lo de la voràgine constructivista.

Encara ens queda molt camí per fer, però hi ha molts conciutadans que fa temps que lluiten per aplanar-lo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada