Josep Murlà: "Ales a la Cultura"

Hi ha moments en la vida que són especialment entranyables, que mereixen que en mantinguem el record, però sobretot la tranquil·litat d’esperit; aquests moments s’esdevenen poques vegades, però quan gent de diverses tendències, de diverses procedències ideològiques, respon unànimement es produeix l’instant màgic en què sembla que tot s’atura, en què no hi ha res a dir. Per què hem de debatre, per què ens hem de posicionar, quan tots hi estem d’acord!

Això no és que passés en la decisió de lliurar les “Ales a la Cultura” a en Josep Murlà. És que abans que passés ja hi estàvem tots d’acord. De fet, qui a Olot no pot estar d’acord amb aquest reconeixement. No només sobradament merescut, sinó que qualsevol tipus de reconeixement a en Josep Murlà per part de la societat olotina s’ha de quedar curt per força.

En Josep Murlà és d’aquells erudits discrets, d’aquelles persones que s’ha fet treballant, traient hores i hores d’allà on fos, però que sobretot no ha volgut estar mai en el punt de mira dels focus. Algú podria retreure la seva manca de formació acadèmica, la seva formació autodidacta. Però en el seu cas és evident que aquest és un valor afegit, és un mèrit encara més gran que hagi arribat a un grau d’anàlisi tan exquisit sense haver passat per les aules universitàries.

I és que en Josep Murlà, des del respecte, és un gran exemple que els títols i la formació acadèmica no ho són tot, ni de bon tros. Aquell qui s’ho pensi s’erra de mig a mig. No caiem, però, en el pol oposat: és clar que la manca de formació universitària no pot ser un mèrit per si mateixa. Ben al contrari: en Josep Murlà ha tingut el mèrit personal de superar aquest fet a base d’entrega, de dedicació i, sobretot, d’humilitat.

Els seus estudis de tota mena sobre la història de la Garrotxa l’avalen amb escreix. Si cap historiador vol endinsar-se en temes olotins, de ben segur que anirà a parar inevitablement a algun dels estudis d’en Murlà.

Unes Ales, doncs, ben merescudes.