Violències. Així es titula l’últim poemari de
Joan Mercader, publicat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat en
col·laboració amb l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot. Va rebre el premi
de poesia Jacint Verdaguer en el marc de la 30a edició dels premis literaris
Calldetenes.
Com ha explicat el mateix Mercader,
és un poemari construït com a reacció a la destrossa paisatgística de la
Garrotxa que suposen les diverses infraestructures que s’hi han construït. Des
del dolor, i fins i tot la ràbia, de veure malmesos aquells entorns que ha
viscut des de petit, Mercader repassa amb uns versos tràgics alguns d’aquests
topants, com per exemple:
SANT QUINTÍ
Vora l’ermita escoltes el ressò
del trànsit que tothora ofega el
cel.
El llarg silenci de les tardes roses
perdura impertorbable en l’aiguaneix
d’ombroses fonts quasi oblidades,
ocultes, lluny dels solcs i les
roderes.
Darrere els arbres prohibits, el sol
estima cada fulla que fa ombra.
El sol defuig el fum quan s’alça amb
ira
dels pous impurs que el volen
degollar.
L’ermita és un vaixell que sura ferm
entremig de borrasques feridores,
amb el bramul continuat del tro
que
commina a tancar totes les portes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada