Avui m’ha tocat a mi ser el protagonista a l’IDESGA, en el marc del cicle que xerrades que han organitzat per presentar els diversos candidats a l’alcaldia d’Olot.
No cal que digui que m’he sentit com a casa (bé: la butaca era una mica massa tova i em sentia com enxubat en un niu, però...): bons amics entre el nombrós públic assistent i tota la gent de l’IDESGA que són d’una capacitat i d’una solvència absolutament contrastada.
M’ha fet gràcia perquè feia de conductor de la xerrada-entrevista en Jordi Pujol (brillant i proper, com sempre) i de seguida he pensat que havia estat alumne meu (i ves on ha arribat!), però tot seguit he girat els ulls a la sala i, efectivament, entre el públic i sobretot entre la gent d’IDESGA hi he reconegut nombrosos exalumnes.
M’he sentit reconfortat i orgullós d’adonar-me que el món progressa, que el jovent s’obre camí i que el futur és ple d’oportunitats.
Com sempre, he explicat moltes coses, potser massa... Però si normalment que em passa això de l’exuberància verbal (quan em deixen...), quan parlo del futur de la meva ciutat encara se’m disparen més les idees i les explicacions.
M’ha agradat molt en Francesc Guinart quan m’ha demanat per un cert “cofoisme” olotí. Que lluny queden aquells dies tràgics de finals de l’any passat en què la nostra ciutat quedava immersa en un bany de sang i de desinformació! I és clar que hem d’estar contents, si “com Olot enlloc!” Hem de preservar el que tenim perquè som l’enveja del món, però sobretot hem de crear les estructures econòmiques necessàries perquè el jovent olotí pugui trobar el futur en la seva ciutat!
En seguirem parlant! D’entrada, dissabte mateix amb l’Oriol Junqueras.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada