divendres, 29 d’abril de 2011

Miquel Badia, màrtir

La història dels catalans està plena de personatges que han tingut una vida dissortada per defensar les nostres llibertats. És clar que els hauríem d’honorar, que n’hauríem de servar la memòria; però sovint desconeixem tant la nostra història, ens l’han amagat des de fa tants anys (com deia el poeta), que no els tenim prou presents.


Els germans Badia van ser assassinats tal dia com avui, ara fa setanta-cinc anys (un 28 d’abril de 1936), per catalanistes.

Encara no s’ha demostrat completament l’autoria de l’assassinat, però tot apunta que les ordres van sortir dels àmbits propers a la CNT.

Durant la guerra, en nom de la revolució, els crims contra catalanistes van continuar fins que no es va poder posar una mica d’ordre. Curiosament, també s’apunta que molts que havien constituït brigades que anaven pels pobles assassinant a tort i a dret, pocs anys després, durant la postguerra, van passar a engrossir les files dels comissaris polítics del franquisme.

Els extrems es toquen o, potser, l’enemic en el fons era el mateix. El que representava en Miquel Badia.

Avui per avui, però, i comptant que el passat s’ha de recordar i homenatjar, no ens calen màrtirs. Ens cal la fermesa de la convicció i ens cal la unitat per poder reclamar i obtenir allò que ens portarà la llibertat.

I que tinguem en Miquel Badia (i d’altres) en la memòria!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada