Ahir vam fer la presentació pública de la meva candidatura a l’alcaldia d’Olot. No puc més que estar agraït a tots els garrotxins i garrotxines que ens vam voler acompanyar en un dia tan important per a la nostra candidatura. El Casal Marià feia goig, gairebé ple, amb un públic il·lusionat i amb ganes de sentir el que els havíem de dir.
Vam començar presentant l’acte dos joves de les JERC, en Pau i la Judit. Quin gran esforç que van fer tots els joves de les JERC, volent acompanyar-me en la presentació i organitzant activament la semifinal del Destaca’t per primera vegada a Olot!
L’Anna Rius, com a cap de llista de les JERC, va començar els parlaments. Lògicament, una mica nerviosa per les circumstàncies, però contundent i convençuda del que havia de dir. No es va estar de manifestar que en aquestes eleccions del 22 de maig els joves s’hi juguen molt. Els de les JERC tenen molt clar que en la nostra llista hi tenen un paper destacadíssim. Volem una ciutat jove!
Què dir per comentar el discurs de l’Oriol Junqueras? Potser si hi ha algú que no l’ha sentit mai el sorprendrà, però els centenars de milers de catalans que coneixem l’Oriol ja tenim clar que sempre ens impactarà, que fins i tot ens emocionarà, encara que sigui explicant fets històrics com sol fer per la seva formació. Doncs això: l’impressionant discurs sobre els 80 anys d’Esquerra em va deixar l’auditori completament preparat per sentir què els volia dir.
Doncs em va tocar. I evidentment tenia moltes coses a dir, però com que sempre em diuen que sigui breu, doncs vaig intentar escurçar al màxim. D’entrada, participació: hem d’aconseguir entre tots tapar la fissura entre ciutadania i representants polítics. Els demòcrates ens hi juguem molt. Hem de fer que la gent recuperi la il·lusió per la política, que continuï creient que és necessària per al bé comú, que no és patrimoni de cap “casta” sinó de tots. L’Ajuntament ha d’escoltar la veu de tots i ha de fer partícip tothom de les seves decisions. L’Ajuntament som tots.
Em va agradar poder-me explicar. Però aquests dies em sembla que m’hauré d’explicar moltes i moltes vegades, i no és qüestió de fer-se pesat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada