dijous, 14 d’abril de 2011

80 anys i Conseller Nacional!

Després d’un dia de visita a l’Autònoma (la guia ens ha recordat que la jugada franquista d’allunyar la nova universitat de la capital els va acabar sortint per la culata!), començo a llegir el retorn al passat que ens ha ofert avui el diari Ara.


El primer èxit d’aquell partit que, a corre-cuita, va relligar l’esperit independentista de Macià amb l’ideal federal de Companys (curiosament, més endavant Companys va tenir actuacions més independentistes que ningú...) es va anunciar tal dia com avui, ara fa vuitanta anys. “Proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica”, va cridar Macià...

En els pocs anys que va resistir els embats del feixisme, la República espanyola va demostrar que poc tenia a veure amb les ànsies de recuperació de la llibertat perduda que teníem els catalans. La tricolor republicana no és, en cap cas, garantia que els catalans recuperem l’Estat liquidat pel Decret de Nova Planta del primer Borbó. L’únic camí és la independència (com diuen a Portugal)!

En aquest precís moment, l’Eduard López em truca de la Seu Nacional d’ERC i em comenta (com ja m’havia insinuat en Jaume Cabanyes) que finalment em correspon un lloc en el Consell Nacional del partit com a electe del darrer Congrés.

Curiosa coincidència, poder celebrar l’èxit de fa vuitanta anys en paral·lel a celebrar que podré representar tots els militants del partit en el nostre Consell Nacional com a segon representant de la Garrotxa, al costat d’en Jaume, que ho és com a president comarcal.

Almenys, seré conseller fins al proper Congrés Nacional de la tardor, que haurà de ser l’inici d’una nova etapa plena d’èxits per al partit -80 anys després- i que ens haurà de conduir a la llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada