La sort ha volgut fer coincidir l’episodi de Fukushima amb els 25 anys de la catàstrofe de Txernòbil.
Llavors la cosa es va tapar amb l’excusa que la URSS no era un país democràtic, que era un imperi a punt de caure (com així va ser), que no protegia prou els ciutadans, que tenia una tecnologia obsoleta i bla bla bla...
La sort, deia, ha volgut que 25 anys després es repeteixin els mateixos esquemes en un país modern, amb tecnologia avançada, que cuida els seus treballadors, que és l’exemple d’organització econòmica i empresarial... i bla bla bla...
Però ara no ens sona estrany que la informació no flueixi com voldríem, que des de moltes bandes es digui que no es creï alarmisme, que l’energia nuclear fa una funció imprescindible. Què en faríem, sense?
Mentrestant, resulta que les grans empreses productores d’energia elèctrica callen..., i deixen passar dies, no fos cas...! Mentrestant, tot el món occidental calla, no fos cas...!
I, mentrestant, no sabem què fer amb els afectats de Txernòbil, no sabem què fer amb Txernòbil mateix, i d’aquí a uns anys no sabrem què fer amb Fukushima ni amb els afectats de Fukushima...
I no n’aprenem!
Potser és ben veritat que a la tercera va la vençuda i llavors potser sí que acabarem fotent un pet com una gla!
I mira que ja ho deia en Charlton Heston al planeta dels simis! I no n’hem après! Però potser serà d’aquí a 25 anys més i, llavors, ves a saber on serem?
El proper dissabte, 7 de maig, l’olotí Marcel Coderch, màxim entès en la matèria, ens en farà cinc cèntims a l’IMPC d’Olot. Veurem què ens diu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada