Hem començat un intens mes de maig que culminarà l’últim dissabte, a Londres (finalment, s’ha fet justícia). Ja vam ser el primer de maig al carrer, celebrant la Fira i reivindicant els drets dels treballadors. Corren temps difícils i el més fàcil és carregar la festa als més febles. Haurem de lluitar molt contra això.
Dimarts, sota una pluja insistent, el vespre semblava que ens aigualiria la celebració. Però no: es va fer justícia. Com pot queixar-se de l’àrbitre un equip a qui li marquen trenta-una faltes (més o menys la meitat de les que va fer) i no acaba amb cap jugador expulsat? Això és jugar a futbol?
Des de ben petit m’ha agradat practicar multitud d’esports. I sempre m’han ensenyat les dues regles bàsiques: 1) L’important és competir, i 2) S’ha de saber guanyar i s’ha de saber perdre. N’hi ha que no han arribat mai a la segona lliçó!
I, a partir de demà, diari de campanya electoral. Ben segur que serà intensa i disputada. Però, com en l’esport, l’important és competir i, sobretot, s’ha de saber guanyar i s’ha de saber perdre.
I, també com en l’esport, en les eleccions hi ha un àrbitre que acaba decidint: el conjunt dels ciutadans! La democràcia és així... I que ho sigui per molts anys! Confiem que l’àrbitre l’encerti i que el resultat sigui el millor per a la ciutat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada