Divendres passat, nou lliurament dels actes del 40è aniversari del Montsacopa. En aquest cas, recordaven els temps del cine fòrum, les experiències cinematogràfiques que, entre el 1981 i el 1988, van engrescar bona part dels alumnes del centre i van ser capaces d’arribar a bona part de la població olotina.
El cinema sempre ha estat un gran entreteniment de masses des de la seva creació, però també ha estat una bona eina d’educació artística, literària i, per què no, fins i tot filosòfica.
Els companys del Montsacopa i exalumnes d’aquella època van decidir que seria una bona idea triar una pel·lícula que en aquells anys va esdevenir alguna cosa més que una pel·lícula.
I, en el meu cas, la van encertar de ple.
Recordo els meus primers anys universitaris quan, provenint de la saga de les galàxies, em vaig enfrontar a Blade Runner, una pel·lícula de ciència ficció que és molt més que una pel·lícula de ciència ficció.
Per no estendre’m i per no acabar fent crítica cinematogràfica: qui pot estar segur que els seus records són seus?
Una pel·lícula amb una aparença ben senzilla, però d’una profunditat en la imatge i en la reflexió que no et pot deixar indiferent.
Revisionar Blade Runner en versió original subtitulada no deixa de ser un plaer a l’abast de pocs, potser només d’aquells que vam tenir una experiència especial quan començaven a obrir-nos camí en aquest món.
Una altra vegada, un gran encert dels companys del Montsacopa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada