25A: qüestió de democràcia

Demà és una jornada històrica per al nostre país.

I no només perquè es compleixen tres-cents tres anys del començament del desastre, de l’inici de la voluntat de destruir una nació: Almansa! Les tropes francoespanyoles borbòniques van obtenir el primer gran èxit militar sobre les terres catalanes partidàries dels àustries i de mantenir la independència dels diversos regnes peninsulars.

Després d’això, decrets, imposicions i guerres han intentat destruir la personalitat del nostre poble!

Enguany, aquest 25 d’abril incorpora la possibilitat d’opinar sobre el destí de la nostra nació per a més d’un milió de catalans. Els olotins en som uns dels privilegiats.

Després d’haver portat el referèndum a tots els pobles de la comarca, La Garrotxa Decideix acaba la feina amb la celebració de la consulta a la capital.

No cal dir que els motius per votar-hi a favor són múltiples i variats. S’ha demostrat a bastament en les diverses campanyes que hem anat fent els partidaris del Sí, però també en la incapacitat dels partidaris del No de fer una campanya mínimament decent. Com que no hi ha arguments per al No, els que volen seguir formant part d’Espanya es limiten a dir que la gent no voti perquè tot plegat és una manipulació dels independentistes.

No en feu cas: l’únic argument a favor del No és purament sentimental, la voluntat de seguir formant part d’Espanya encara que això impliqui uns costos personals i socials insostenibles. En el moment que es pot recórrer al raonament, només hi ha arguments per al Sí.

En tot cas, i per no insistir-hi, com vaig tenir l’oportunitat d’explicar per Sant Jordi a les escales de Sant Esteve, gràcies als amics d’Òmnium Cultural de la Garrotxa, fins i tot podem apel·lar a una qüestió tan peregrina com -ja que molts han escampat la idea que la gent està cansada del govern, dels polítics, de la deriva del país i...- val la pena votar pel Sí perquè si no es va a votar, si es vota en blanc o si es vota No, les coses seguiran igual (les disputes amb el Tribunal Constitucional, l’aprovació de l’Estatut, els problemes de finançament, els Borbons...); només si votem Sí no sabem ben bé què passarà l’endemà.

Jo ho tinc clar: un horitzó sense límits s’obre davant nostre l’endemà mateix d’haver votat majoritàriament per la independència de la nostra nació!