Aquest dissabte es van lliurar els premis Ciutat d’Olot de literatura. Una polida i interessant posada en escena d’alguns contes de El millor dels mons de Quim Monzó, per la companyia Essaela, em va recordar que en Quim, ara absolutament mediàtic, fa temps que no publica un llibre de creació literària.
Sant Jordi és una jornada especial, no només pel que representa per a la nació (que alguns no permeten que oficialment ho sigui; però no cal dir que això és només una qüestió de temps i de voluntat...), sinó perquè té una gran singularitat en el context mundial.
Per això, aquests dies ens sembla que cal fer un esforç patriòtic i triar lectures en la nostra llengua, per tal de fer aquell pas resistencialista que ens permeti mantenir viva la flama d’un país que s’apaga, o que n’hi ha que pretenen apagar.
Potser en altres camps pot ser així, però en el literari no cal subratllar que no ens calen posicions resistencialistes, maximalistes, no fos cas que desapareguéssim...
Ja fa molts anys que tenim una grandíssima plèiade d’escriptors que no només tenen un enorme nivell literari sinó que no tenen res a envejar a aquells que són punta de llança a tot el món. I no ens cal que ens expliquin que la literatura catalana està de moda des de la Fira de Frankfurt, ni que molts autors han estat traduïts a no sé quantes llengües, ni...
Tothom sap que faríem el ximple si ens perdéssim les últimes produccions de Jaume Cabré, Quim Monzó, Maria Barbal, Albert Sánchez-Piñol, Isabel Clara-Simó, Alfred Bosch, Ferran Torrent, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, M. Mercè Roca, Carme Riera, Carles Miralles, Jordi Galceran, Joan Lluís Lluís, Julià de Jòdar, Joan-Daniel Bezsonoff, Màrius Serra, etc. etc.
Endavant, doncs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada