dimarts, 13 d’abril de 2010

I, ara, què?

Avui tenia ganes d’escriure, més que res perquè el dia ha valgut la pena. Ara: quan m’hi he posat, de debò que no he sabut què triar.

Parlaràs de l’inici de campanya d’en Laporta, ara que es veu inflat perquè el Barça ha tornat a guanyar a Madrid? A hores d’ara, ja ningú no recorda que fa tot just un any i mig li van marxar més de la meitat dels directius i gairebé dues terceres parts dels socis que van votar en la moció de censura ho van fer contra en Laporta... Bé: no deu interessar prou.


Parlaràs del jutge més mediàtic de l’Estat espanyol? Ara que sembla que tot el món lliure fa una croada per alliberar-lo de les urpes dels feixistes (es veu que en aquest estat encara n’hi ha)? Es veu que ningú no recorda el seu tèrbol pas pel PSOE i, al nostre país, les seves actuacions abans de l’era olímpica... Bé: tampoc no deu interessar prou.


Parlaràs de l’anunci de la retallada definitiva de l’”Estatutet de la Moncloa” que vam votar, ni que sigui amb timidesa, el poble de Catalunya? Tothom sap que la via estatutària està acabada, però es veu que no interessa prou fer el pas necessari que hem de fer.


Finalment, però, m’he decidit a escriure sobre un dels temes que m’ha interessat més en aquesta última dècada... L’Estat espanyol, amb l’excusa d’ETA, es carrega una empresa privada, perfectament legal, que només té com a pecat la defensa de l’ús normal de l’euskera.


Efectivament, avui s’ha conegut la resolució absolutòria sobre els encausats del cas Egunkaria. S’han carregat una empresa que funcionava, han empresonat i perseguit ciutadans que defensaven l’ús de la seva llengua, han passat de puntetes (per no dir, directament, ignorat) per les denúncies de tortures fins que no han intervingut els tribunals internacionals.

I ara resulta que res, que eren innocents i que no hi havia cap motiu per començar el procés judicial que van començar ja fa tota aquesta colla d’anys.

I...?

Res: l’Estat espanyol (com que són bascos) se’n renta les mans i tothom es queda tan ample!

Efectivament, no hi ha dret. Fins quan seguirem aguantant? EGUNKARIA, LLIURE!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada