dimecres, 17 de febrer de 2010

Por el Imperio hacia Dios (3)

Nou informe de la Plataforma per la Llengua. Mai no acabarem de lloar prou la tasca ingent i imprescindible que fan aquests voluntaris treballant i treballant per denunciar la situació minoritzada del català en el seu territori propi.


Enguany, han presentat un nou informe basat en dos aspectes concrets:

1) Més de 500 disposicions oficials imposen l’ús del castellà a tot l’Estat

“Ja ho sabíem, no calia fer l’estudi...” Però sí que calia, perquè tot sovint encara ens hem de sentir –i sovint en el marc de determinades campanyes messetàries- que els castellanoparlants estan perseguits a Catalunya perquè se’ls imposa l’ús del català, i això no és només antidemocràtic sinó que fins i tot ens acosta a les imposicions més terribles del franquisme!

Doncs bé: no només les Lleis de Política Lingüística fan el que han de fer (regular l’ús, en aquest cas, de la llengua pròpia del país), sinó que aquestes normes han de fer equilibris per acomodar-se a les lleis estatals que imposen l’ús del castellà.

500 disposicions donen per molt: des de l’obligació de l’ús en l’etiquetatge de productes, en els prospectes de medicaments i en les instruccions d’aparells, en les monedes d’euro i en els carnets i passaports oficials, en les actuacions judicials, en les forces armades, en les iniciatives legislatives populars; a aspectes tan curiosos com les dades tècniques dels ciclomotors, l’etiquetatge dels albercocs o el coneixement del castellà per obtenir una beca d’investigació.

I així fins a 500! Si us hi voleu entretenir, us adjunto l’enllaç:


I això que els catalans només demanem que hi hagi la meitat de còpies d’una pel·lícula estiguin en català, perquè qui vulgui pugui triar la nostra llengua!


2) El català és l’única llengua europea amb més de cinc milions de parlants no considerada oficial per l’Estat

Sí: no calia, també ho sabíem.

 Però aquí la qüestió és que només hi ha tres opcions:

a) Lluitar perquè l’Estat espanyol acabi sent un estat modern com qualsevol altre membre de la UE. Com que s’ha demostrat que aquesta és una lluita eixorca que només volen alguns ciutadans de les “nacions perifèriques no reconegudes per Tribunal Constitucional”, evidentment cal apostar per

b) Independitzar-nos de l’Estat opressor incapaç d’assumir la diversitat nacional dels seus pobles i, d’aquesta manera, deixar de ser una anomalia en el context europeu. Si no és així, només ens queda

c) Passar al cas occità: si el català és l’idioma amb més parlants més maltractat d’Europa és perquè els germans occitans (que eren molts més parlants que els catalans) han acabat perdent la seva llengua reduïda a un reducte testimonial. Si no passem a les opcions a) o b), inevitablement ens faran passar a l’opció c) i deixarem de ser una anomalia.

L’estudi de la Plataforma per la Llengua és prou curiós. També us en passo l’enllaç:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada