dimecres, 3 de juliol de 2013

Massa lluny, massa gran

(Text publicat al darrer número de la revista “Traç”, comentant tots aquests anys des de la implantació de la LOGSE. La construcció de la nova República Catalana també ha de comportar la reflexió sobre el sistema educatiu que volem)


La meva modesta opinió personal sobre aquest tema no ha variat gaire en els últims vint anys: després de patir quatre lleis orgàniques diferents i de marejar-nos amb no sé quantes més modificacions puntuals del sistema, les meves sensacions es podrien acabar resumint amb un lema paraolímpic, “més gran, més gent, més lluny”.
És clar que l’extensió de l’ensenyament obligatori fins als 16 anys va suposar un guany social indiscutible, però per arribar-hi tampoc no calia desmuntar un sistema que s’havia anat adaptant a les circumstàncies i que funcionava; amb alguns retocs, n’hi hauria hagut ben bé prou. Em sembla evident que, des de la implantació de la LOGSE, la insatisfacció de la comunitat educativa i del conjunt de la societat en relació als sistemes educatius que s’han anat provant al llarg d’aquests anys ha anat augmentant progressivament. No és només una conseqüència conjuntural arran de les desmesurades polítiques d’austeritat que s’estan implantant aquests darrers cursos amb l’excusa de la crisi econòmica.
Com pensava fa vint anys, no és que els alumnes de 12 anys no puguin fer estudis secundaris, és que hi han sortit perdent des del primer moment perquè s’han trobat amb centres més grans i massificats, amb classes més nombroses, amb un horari més ampli i, sobretot, amb els centres més allunyats (de vegades, molt més allunyats) del seu entorn.
A hores d’ara, a la Conselleria i al Ministerio només se’ls acut posar proves i més proves per comprovar que les coses no acaben d’anar bé i per justificar noves modificacions puntuals que no resolen el problema de fons. Potser seria útil tenir prou empenta per afrontar la qüestió de soca-rel i apostar per centres més propers, especialitzats en l’etapa de 1r a 3r, que garanteixin una bona orientació per acabar els estudis obligatoris i passar a uns centres d’estudis postobligatoris més especialitzats.
Un altre dels molts motius per avançar cap a la independència, doncs, pot molt ben ser aquesta necessitat de replantejar definitivament, amb un pacte global de país, el nostre torturat sistema educatiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada