diumenge, 30 de març del 2014

L'ANC i la presó espanyola

Que no ens confonguin: només és qüestió de voluntat popular.


A les demandes democràtiques de la societat catalana, els polítics representants de l’Estat espanyol només han donat una resposta: No!

Després d’anys i panys infructuosos intentant encabir les característiques nacionals de Catalunya en una Espanya comprensiva i plural, la majoria de la societat catalana vol votar en referèndum la possibilitat d’escollir la independència del país.

Resposta de dretes i d’esquerres espanyoles (amb honroses excepcions, és clar!): no pot ser, és impossible, la constitució no ho permet...; i múltiples clams apocalíptics paternalistes: no volem que els catalans s’empobreixin, generarà frustracions, patirem durant trenta o quaranta anys les conseqüències...

De res no serveix apel·lar al dret internacional, de res no serveix intentar fer-los entendre que no poden mantenir empresonada una societat que només vol manifestar democràticament la seva voluntat. Són incapaços d’optar per vies polítiques com al Canadà, Bèlgica, el Regne Unit, Alemanya o Txecoslovàquia on les constitucions i les fronteres no són immutables sinó que responen a la voluntat de millorar la convivència social.

I a Espanya?: la Constitució és una presó que defensen a ultrança aquells que més la van combatre; les fronteres són immutables pels segles dels segles i obliden que enguany fa 40 anys justos de la darrere modificació de les fronteres de l’Estat espanyol.

El poder mediàtic intenta atemorir el poble de Catalunya: primer, aïllant el president Mas com si fos l’únic independentista; després, titllant la societat catalana de feixista (sí: no poden entendre que els milers de ciutadans que viuen a Catalunya i que no hi han nascut tenen tota la llibertat per sentir-s’hi partícips, per ser catalans de ple dret); i, últimament, demanant la il·legalització de l’Assemblea Nacional Catalana i l’empresonament de la seva presidenta. I això des de la premsa més que subvencionada pel govern espanyol.

I sí: després, quan vénen, diuen que els agrada molt Catalunya i que se l’estimen. Però resulta que no la volen escoltar: “digueu el que digueu els catalans, no hi teniu dret”. És una manera molt curiosa d’estimar i de seduir: “si no calleu i feu el que nosaltres volem, us empresonarem. Ah!, i llavors potser us tornarem quatre duros dels que us hem recaptat...”

Aquest proper cap de setmana està prevista l’assemblea general de l’ANC. Hem entrat en l’any decisiu, no podem recular ni una passa perquè el 9 de novembre ens cridaran a les urnes i hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies. I l’11 de Setembre, 300 anys després, l’hem de fer molt grossa.


Tots amb l’ANC!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada