dilluns, 1 de febrer de 2010

No ve d'un pam!


Ara que els trincaires volen tornar-se a posar de moda per poder continuar esprement la mamella de l'espectador desaprensiu, m’ha passat pel cap la tornada d’aquesta cançoneta de la Trinca quan he escoltat una de les notícies del dia: mentre l’AVE-TGV no s’acabi d’enllestir, s’està construint un tercer vial amb ample europeu per a trens de mercaderies.

Molt bé, fantàstic!

Potser no convé que ens ho vagin recordant constantment, però ara que el tema dels trens de Rodalia és ben actual, em passa pel cap una possible justificació dels motius per què el govern espanyol es nega rotundament al traspàs de les vies: com passava al segle XIX, potser encara tenen por que els catalans no mantinguin l’ample ibèric i això pugui facilitar una invasió de tropes nord-pirinenques!

Efectivament, a tot Europa els trens tenien un ample de via homogeni (1,4m), però el Regne d’Espanya volia ser diferent i va fer construir les vies un pam més grosses (1,7m), de manera que s’assegurava que els trens europeus no hi poguessin passar. Quina gran pensada!


Des de llavors, els catalans hem viscut la murga del canvi de tren sempre que arribàvem a Cervera de la Marenda. Sempre no!: el gran Paco va aprovar la gran obra de la investigació científica espanyola de la postguerra, el TALGO! Un tren que, a diferència dels europeus, podia canviar l’ample dels seus eixos i passar de l’1,7 a l’1,4. Quin gran invent! Com no ho havien pensat abans els europeus!


I tot això, a què ve! Doncs ve que ja fa anys que estem fent el paperina, que el TGV arriba a Perpinyà (i passaran molts anys d’aquesta manera) per via convencional d’1,4m; que si tinguéssim el mateix ample de via ja podia haver arribat a Barcelona i allà on fos per les mateixes vies convencionals, sense tants túnels i sense tantes històries... Una altra cosa és que arribi a assolir altes velocitats, però de passar-hi hi pot passar; o us penseu que a París han fet estacions especials per al TGV? El TGV arriba a les estacions tradicionals perquè, quan s’acosta a les estacions, a 300 km no deu anar, no?


Doncs bé: entre una cosa i l’altra, aquí estem construint unes vies especials per al TGV i un carril amb ample europeu per a les mercaderies. La pregunta és: no seria hora de superar un greuge històric i passar totes les vies a ample europeu?

Mentrestant, de Barcelona a la frontera podrem arribar a triar quina via agafarem; però, per anar de Vic a Puigcerdà, o per arribar-nos a València, encara hem de passar per via única!  Visca el progrés!

I sí que ve d’un pam...!

1 comentari:

  1. La idiotesa del polítics madrilenys sí que no ve d'un pam. Una colla d'arlequins ultra-conservadors orgullosos.
    És ja una tradició mil•lenària la pèssima forma de governar d'aquests. I, lògicament, de retruc, nosaltres estem pagant els plats trencats. Som els desgraciats que tenen un veí que posa la música al màxim a les quatre de la matinada, i no precisament Chopen.

    Salut Pere!!

    ResponElimina