diumenge, 28 de febrer de 2010

Homenatge als represaliats del franquisme

Ahir, dissabte 27 de març, es va fer a Olot un homenatge als represaliats del franquisme. Es veu que es pretén fer un tour per tot el territori per tal d’acostar-se als centenars de represaliats que encara són vius.


Evidentment, és una iniciativa lloable. Com lloable es també la potenciació de la institució Memorial Democràtic, encarregada d’intentar que no quedin en l’oblit les persones que van patir la repressió del cop d’estat i de la dictadura.

Sovint, la realitat immediata, el culte al progrés, ens porta a mirar només cap endavant (allò que es diu de la fugida: quan un no és prou fort per analitzar les circumstàncies del present, acaba per posar-se una bena als ulls i seguir caminant endavant, encara que això ens endinsi pel desert!). Quan, de fet, tothom sap que només pot ser mirant enrere, mirant cap a les lliçons de la història, on trobem les respostes que ens permetin encarar el futur intentant evitar els errors comesos en el passat.


En aquesta “democràcia” (dic “democràcia” perquè, de fet, una qüestió tan evident com una consulta a l’opinió ciutadana gairebé s’ha de fer amb nocturnitat i sense testimonis com estan fent que es produeixin les consultes que es plantegen avui mateix a molts pobles de Catalunya: evidentment que és una iniciativa única al món!: en cap país democràtic no hauria calgut arribar de cap manera a aquests extrems!) que ens han imposat, ens han volgut fer creure que tot va bé, que no s’ha de recordar el passat i que ens hem de conformar amb el que tenim, no fos cas que estiréssim més el braç que la màniga i haguéssim de tornar als vells temps... Sempre amb la por al cos!

(Aquests dies, per exemple, alguns digitals han comentat en positiu que un 52% dels espanyols acceptaria la decisió dels catalans d’independitzar-se d’Espanya. Molt bé!, però jo destaco el 16% d’irresponsable antidemòcrates que enviarien els tancs si es donés una situació com aquesta! Com deia: visca la democràcia...!)

Res més lluny de la realitat: el reinstaurat Regne d’Espanya ens ha imposat el silenci, ens ha obligat a oblidar la repressió del règim franquista, ens ha obligat a acceptar una monarquia que va triar la dictadura i, sobretot, ens ha volgut fer pensar que això que tenim ara és com la República i l’Autonomia dels anys 30!

Doncs no: ni la dignitat de Catalunya es defensa des de l’Estat de les autonomies, ni la República es recupera amb una monarquia constitucional, ni els represaliats del franquisme en fan prou amb un diploma lliurat en un acte ple de bona voluntat.


Encara ens queda molt camí per recórrer per poder viure en un estat democràtic normal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada