Nuklearra? Ez, ezkerrik asko!

Où sont les neiges d’antan?, que diria el poeta.

Jo no devia tenir ni quinze anys fets, però llavors estava de moda portar al cotxe la C quadribarrada, el logotip del 75è aniversari del F. C. Barcelona i, especialment entre els més “progres”, l’anagrama de la lluita contra l’energia nuclear en les diverses modalitats lingüístiques de la península, perquè encara hi havia (especialment entre els “progres”) qui creia en allò que més endavant s’ha anomenat “estat plurinacional”. Tant és, no deixa de ser una entelèquia com qualsevol altra.

De sobte veies passar Doscavalls, Quatrellaunes o Dyans6 amb els colors més virolats o estrafolaris, però amb l’indefectible “Nuclear? No, gràcies”; i, els més “progres”, en la versió més antisistema: “Nuklearra? Ez, ezkerrik asko!” Les barbes, les flors, els liles i els porros no podien faltar en el complement...

Doncs, com deia el poeta, “on són les neus d’antany?” Què se n’ha fet, del hippies lluitadors per la llibertat, de la lluita contra l’energia nuclear, exemple de la lluita contra el sistema capitalista?

Sí: el mateix que amb la resta. Hem claudicat! Encara que sembli mentida, “asko” no té res a veure amb la benvolguda població de la Ribera d’Ebre, ni amb el “fàstic” que produeix la visió de les centrals nuclears. Simplement: no en volíem, d’energia nuclear.

Per què? Perquè no era prou segura, però sobretot perquè contaminava i perquè no sabíem què fer dels residus! I això que encara havia de venir el desastre de Txernobil!

Ja ens poden dir que l’energia nuclear ha canviat molt, que ara les centrals són “segures”, que les energies alternatives no estan a l’alçada o que fins i tot són més contaminants. Però la realitat la tenim aquests dies a Ascó: hem de construir un “cementiri de residus”. I qui hi està a favor? Doncs només la gent que viu o ha viscut dels beneficis econòmics de la central nuclear.

Dit d’una altra manera: compren l’acord dels veïns amb els euros que arriben com a recompensa; però això és la mort del poble, a Ascó no s’hi podrà fer res més.

Qui voldrà comprar enciams de camps que cultiven arran de la central o del “dipòsit temporal de residus” (algú s’ha inventat mai un eufemisme més perfecte? Temporal? Sí, només són 500 o 1000 anys!)?, qui voldrà fer turisme en les platges banyades per les aigües residuals de la central?, i turisme rural: qui voldrà fer passejades per la tecnologia productora de bolets... nuclears?

En fi: un despropòsit! Però encara més gran és el despropòsit que aquells mateixos que, de joves, passejaven orgullosos els seus Renault o Citroën amb els adhesius corresponents, ara són els primers que han claudicat en pro d’uns beneficis que només són “temporals”. Aquests sí: inequívocament “temporals”. Perquè arribarà el dia que la bóta de Sant Ferriol ja no rajarà! I, llavors...