Sí: així de clar. Penso que un bon desig per al 2010 seria que entre tots plegats recuperéssim el sentit de la política, la importància de la gestió pública, la transcendència que el bé comú estigui en mans de la gent, en mans de qui el conjunt de la ciutadania hagi decidit que circumstancialment se n’encarregui.
No és veritat el reduccionisme que s’ha volgut implantar des de determinades instàncies: no tots els polítics són iguals. Ben al contrari: estic convençut que la majoria de polítics són honestos i que dediquen els millors anys de la seva vida al bé públic.
Tampoc no penso que sigui certa una altra de les afirmacions que ens volen fer empassar amb tota la barra del món: “que manin els rics perquè aquests ja els tenen fets i no han de robar res”. S’ha demostrat: el caler crida el caler i qui en té sempre en vol més.
Tots aquests comentaris són distorsions interessades. Distorsions interessades del poder i dels poderosos. El poder econòmic, el poder mediàtic, el poder religiós... no necessiten la política per influir en la societat; al contrari: la política els fa nosa, perquè és l’única manera que té el poble, la societat, de no deixar-se endur pels poderosos.
I no hi ha més secret: des que el món és món, des que els humans ens hem constituït en societats, en “polis”, hi ha d’haver una forma de govern, una “política”. I no hi ha volta de fulla: oligarquia o democràcia.
O ens creiem que la política l’hem de fe entre tots, recuperant la democràcia de debò (la que s’interposa entre els poders fàctics), o sempre manaran els mateixos, com ha passat durant segles i segles fins que algú no va dir prou.
Jo no vull un país independent on sempre manin els mateixos: digueu-me idealista, però vull una comunitat de gent lliure que escull els seus representants i que els canvia periòdicament perquè hi puguin dedicar eventualment els millors dels seus esforços sense “apoltronar-se” en una cadira perquè es pensen que sense ells la gent no sabria fer res. Els politics no hi són per enriquir-se (“para forrarse”, com deia en Zaplana) ni per ego personal, els politics estan –i no pot ser de cap més manera- per fer un servei a la comunitat.
Sense la política, sense la democràcia, només hi ha la dictadura: la imposició dels poderosos sobre la comunitat. I d’això, a casa nostra, n’estem prou escaldats com per no voler-hi tornar!
Que aquest 2010 sigui l’any de recuperació de la política! Que tinguem un molt bon any!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada