dimecres, 27 de gener de 2010

Balanyà

Avui m’ha vingut bé fer una entrada al bloc especialment breu, sintètica. M’havia proposat no parlar directament de temes, diguem-ne, sociopolítics, però l’ocasió ha pogut més que la meva voluntat. Com sol passar sovint.




D’entrada, potser el mateix títol del bloc molestarà aquesta famosa família d’empresaris barcelonins, perquè el major intent de modernització de l’empresa és recórrer a l’insípid terme “Grup Balaña”, que no acabo de veure ben bé si és ortografia llatina o germànica.

El cas és que dues qüestions ben divergents com són les curses de braus i les projeccions de pel·lícules en llengua vernacla acaben relligades perquè anem a parar amb el mateix empresari, amb la mateixa empresa.

Fins fa poc, Balaña era gairebé l’únic empresari taurí dels Països Catalans, amb una fortuna que sobretot va començar a excel·lir amb els primers temps del franquisme, als anys quaranta, quan en uns moments especialment delicats compren la plaça Monumental de Barcelona.

Els Balaña formen part d’aquella burgesia barcelonina que, com els Godó, no va acabar de pair els anys de la República i van veure’s les orelles amb la revolta de les tropes africanes.

A partir d’aquí, com va passar amb molts d’altres, tot va ser bufar i fer ampolles... Espectacles!: toros, teatres i... cinemes!


Museo Virtual - ID: 6695

I aquí ve el quid de la qüestió: aquests mateixos empresaris són els que (com els Godó de La Vanguardia) controlen les sales de projecció de cinema a Catalunya i ja fa anys i panys que intenten frenar que en aquests cinemes es projectin pel·lícules en català amb la més absoluta normalitat!

País...! Només em consola que el grup del Facebook que s’ha obert per respondre a la “vaga” empresarial contra la llei del cinema, en menys de 24 hores, ja compta en el moment que penjo aquest comentari amb  més de 8.000 membres.


Alguna cosa, finalment, està canviant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada