diumenge, 17 de gener de 2010

Ofidis (2)

Com que no sóc un fan de l'obscurantisme, necessito refer una mica la imatge de l'entrada anterior i posar-ho més fàcil a l'esforçat lector (gràcies!).





Em serà molt senzill: no hi ha res com començar un tema ben tòpic i tradicional com el de la serp per trobar-hi infinitat de referents. En el fons, molts van a parar allà mateix (o sigui que la lectura d'aquest en facilita la de l'anterior), de manera que, si hi poseu una mica d'interès, tot serà molt més clar!


Quin clàssic: Josep Carner! Qui no voldria haver estat Carner algun dia de la seva vida? Sempre que en recordo alguna cosa, només m'arriba a sortir un comentari: quin geni, quin prodigi!





Per relacionar tot plegat, una de ben senzilla sobre les serps:





Serpent

M’arrossego bé
i em cabdello als arbres;
mai no m’ha calgut
un parell de cames.

Destrossada carn,
que d’altres la cerquin;
jo menjo només
preses que bateguin.

Poder absolut
és el que m’encanta;
que l’hegui tot jorn
bo i arrossegant-me.









Digueu-me si, d'una manera més subtil, podeu arribar a dir ben bé allò que voleu dir. I, qui no ho entengui, que s'ho faci mirar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada