és la cosa més trista d'enguany.
Se m'ha mort una rosa, la rosa;
se m'ha mort sense pena ni plany.
Ni la pluja ni el vent li han fet nosa,
ni ha mirat de collir-la l'estrany.
Se m'ha mort una rosa, la rosa,
que potser ni tenia averany.
Ni la bella il·lusió l'ha desclosa,
ni ses fulles puní el desengany.
Se m'ha mort una rosa, la rosa;
se m'ha mort tota sola en el tany.
Josep Carner, La paraula en el vent (1914)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada