Escriptors i polítics

Tema clàssic. Podem deslligar un tema de l'altre? La creació literària no és una manera de fer política?

Aquest tema ha sortit en la reunió d'avui del Club de Lectura de Santa Pau (que guia, amb mà sàvia i destra, en Martí Collelldevall). Hi parlàvem del Quadern gris de Josep Pla i, com no podia ser d'altra manera, tot comentant-ne l'obra literària ens n'hem anat a les referències personals.

Josep Pla és, sens dubte, l'escriptor més controvertit de la història de la nostra literatura. No podia ser d'una altra manera: li va tocar de viure uns anys convulsos, uns anys que han marcat per sempre el destí del nostre país.

Però, en el seu cas, és clar que obra i escriptor són absolutament indestriables. Lluny de poetes contemporanis com Espriu o Teixidor, la seva producció està directament vinculada -per formació i per intenció- amb la realitat contemporània. Pla és l'intel·lectual que vol viure del seu ofici, però que també és conscient que s'ha d'acostar a algú amb prou poder perquè li garanteixi una posició que no li faci passar angoixes.

Ben aviat, doncs, s'acosta a Francesc Cambó i el seu grup, de manera que és escollit diputat de la Mancomunitat el 1921 per la Lliga Regionalista. A partir d'aquí, per grat o per força, les contradiccions de la Lliga i de Cambó seran les contradiccions ideològiques que arrossegaran la posició política de Pla, fins arribar al suport del cop d'estat franquista i a la col·laboració en les primeres intervencions del règim després de l'ocupació del 1939.

Pla escriurà en castellà i col·laborarà amb el règim. Algú no li ho va perdonar i, com és prou sabut, se li negà reiteradament la possibilitat d'optar al Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Ara: podem dir que Josep Pla no era catalanista? Doncs m'ha vingut al cap una de les seves obres de ficció, la narració Contraban, en què relata un viatge en vaixell des de Leucata fins a Cadaqués on, amb l'excusa del contraban, descriu les poblacions que va trobant al llarg de la costa del Rosselló, el Vallespir i l'Empordà.

"Sobre el color pedregós de terra d'escudelles, clapejat de malves, de les Corberes, aparegué la vila de Salses i la fortalesa de la vella frontera. Salses és l'avançada del Rosselló, la frontera de la Catalunya històrica. Leucata és l'avançada de la gavatxeria. Entre aquests dos extrems es veien les quatre cases o Cabanes de Fitó, que escriuen Fitou, o sia la Fita, el llímit."

Si aquest text no traspua una ideologia catalanista, nacionalista, ja em direu què.