divendres, 13 de novembre de 2009

La primavera

Un dels poetes que millor ha descrit la tragèdia de la mort d'un fill és l'olotí Joan Teixidor, en el seu poemari del 1954 El príncep. Vegeu-ne una mostra:

Sempre he sentit la primavera nova,
l’afalac de les fulles en els arbres.
Però ha mort aquell impuls antic;
m’envellia de sobte. ¿Com podria,
quan tot s’esqueixa, sospirar feliç?

Em fa pena la saba que s’enfila
pels troncs renovellats, la prímula que neix,
el vespre que es perfuma i la nit tèbia.
M’espaordeix la vida que m’espera,
la paraula que creix per a morir,
ésser un altre enllà del meu silenci.


Ja fa un temps que, a Olot, el col·lectiu Horitzó blavíssim n'intenta mantenir la memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada