La primavera

Un dels poetes que millor ha descrit la tragèdia de la mort d'un fill és l'olotí Joan Teixidor, en el seu poemari del 1954 El príncep. Vegeu-ne una mostra:

Sempre he sentit la primavera nova,
l’afalac de les fulles en els arbres.
Però ha mort aquell impuls antic;
m’envellia de sobte. ¿Com podria,
quan tot s’esqueixa, sospirar feliç?

Em fa pena la saba que s’enfila
pels troncs renovellats, la prímula que neix,
el vespre que es perfuma i la nit tèbia.
M’espaordeix la vida que m’espera,
la paraula que creix per a morir,
ésser un altre enllà del meu silenci.

Ja fa un temps que, a Olot, el col·lectiu Horitzó blavíssim n'intenta mantenir la memòria.