dissabte, 21 de novembre de 2009

Felicitats, campiones!

M'han informat que el CPA Olot ha tornat a guanyar el campionat del món! Felicitats a tots i a totes! He recordat que l'any passat vaig publicar aquest article quan van quedar cinquenes d'Europa i, doncs, fora del mundial. Com a entrenador de bàsquet en excedència, em produeix molt de plaer poder recordar que, l'objectiu, no són les victòries; però que, si arriben, millor! Felicitats, doncs!

Cinquenes d’Europa!

Felicitats, campiones! Ja sé que sonarà estrany, ja sé que probablement no serà cap consol, però no em puc estar de repetir-ho, de debò: Felicitats, campiones!

Si no fos perquè els èxits de temporades anteriors són absolutament extraordinaris, presentar-se enguany, a la nostra ciutat, amb l’èxit d’haver quedat cinquenes en uns campionats europeus seria l’enveja (però també l’orgull per tenir la possibilitat de compartir una petita part del vostre èxit) de tots els altres clubs esportius olotins. De fet, el CPA Olot, amb totes les persones que el formen: directius, entrenadors, patinadors, familiars, amics i simpatitzants, no només s’ha convertit en un referent per a la comarca, sinó en un exemple a seguir per tot el país.

Ara no vindré amb la història que “l’important és participar”, no vindré amb el tema que “algú ha de guanyar”..., només reiteraré el mateix que comentava en anys anteriors (quan havíeu tornat amb el títol de campiones d’Europa): que uns jutges et valorin positivament és fantàstic, que et valorin millor que tots els altres encara és més fantàstic; però el més fantàstic de tot és el que heu aconseguit, i no parlo de títols. Heu aconseguit el millor que té l’esport, i especialment l’esport col·lectiu: heu aconseguit que tota la ciutat estigui pendent de vosaltres, heu aconseguit que un grup de gent molt nombrós col·labori amb tots vosaltres, heu aconseguit que molts i molts olotins i olotines vulguin patinar i, sobretot, heu aconseguit que un bon grapat de noies, amb els vostres entrenadors, dediqueu hores i hores de la vostra formació personal a ajudar-vos les unes a les altres.

És indubtable que tot plegat (almenys jo personalment no ho dubto gens) us ha d’ajudar en la vostra formació a ser millors persones, a entendre els problemes i els neguits de qui teniu al costat, a donar un cop de mà a qui ho necessita... Haureu après a limitar l’egoisme innat que de vegades ens domina per abocar la vostra generositat en el col·lectiu. Aquesta sí que és la victòria; aquest és l’èxit que us acompanyarà tota la vostra vida.

Estic segur que la gent del CPA seguirà treballant amb la mateixa intensitat que tots aquests anys i que trobarà el mateix suport que ha tingut fins ara. Quan ens adonem que no sempre es pot venir amb una copa sota el braç, llavors ens fem càrrec encara més de la magnitud dels resultats precedents. Amb l’esforç i la tenacitat que heu demostrat aquests anys, ben aviat tornareu a oferir el títol a la ciutat; perquè, al capdavall, qui no té un dia dolent?

Hi ha hagut molts canvis, tant en esportistes com en direcció, però segueix havent-hi ganes, segueix havent-hi qualitat, segueix havent-hi projecte i segueix havent-hi un gran club.

Ep!: i sou cinquenes d’Europa!, que ningú no us en vulgui treure el mèrit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada