Olot avança cap a la independència

Mogut Ple ordinari, el d’ahir a l’Ajuntament d’Olot. Cinc cèntims dels punts més destacats, segons la meva visió, és clar:

El debat va començar amb la proposta de creació de l’Associació de Municipis per la Independència. Com vaig explicar, no es tracta de declarar Olot municipi independentista, sinó de constituir una entitat municipalista que treballi per la independència. Vaig aprofitar per remarcar que la independència la decidirà el poble de Catalunya en referèndum. Votem a favor ERC i CiU. El PSC s’absté perquè diuen que ells són “federalistes”; es veu que encara en queden..., a Catalunya!

També ens va agradar que aprovéssim per unanimitat l’adhesió a la Carta Internacional del Caminar. Esperem que no sigui només foc d’encenalls i que potenciem els desplaçaments alternatius.

Aprovem una reforma dels estatuts de Transversal. Què passarà amb la Xarxa? De moment, sembla que els municipis membres hi segueixen estant interessats.

TDT! Es veu que la llei ha canviat i que no es pot fer una ampliació de capital si hi ha un ens públic que té interessos en dos canals de TDT. En aquest cas, Olot té una part molt petita d’accions a OTV i també forma part del Consorci per a la gestió de la televisió local pública de la Garrotxa. Nosaltres comentem que hauria estat millor desfer-nos de les accions d’OTV: al capdavall, és una entitat privada, no? La proposta de l’equip de govern és separar-nos del Consorci i mantenir les accions a OTV. ERC i PSC hi votem en contra.

Entrem en l’apartat de mocions: el PSC demana que s’estudiï l’ampliació del carril bici del carrer Pou del Glaç i la possibilitat de fer aparcaments en el solar de ca l’Alzamora. Nosaltres ens hi mostrem a favor però amb reticències perquè l’anterior equip de govern ja havia estudiat totes les possibilitats de bicicarril i molt ens temem que condicionar l’aparcament serà molt costós. Respon en Josep Ferrés, de l’equip de govern, i efectivament ja han fet números i tot plegat resultaria caríssim. Demanem que el PSC retiri la moció donades les explicacions i, com que la mantenen, ens abstenim. PSC i CiU hi voten a favor. Farem, doncs, un estudi que ja sabem que no durà enlloc!

Moció conjunta d’ERC i PSC demanant al govern que no apliqui les reduccions de les subvencions anunciades a les escoles bressol i a l’escola de Música. Aprofito per recordar que la crisi que tenim a Catalunya no és perquè s’hagin gestionat malament els pressupostos, ni els governs anteriors, ni l’actual. No ens hem de fer retrets entre nosaltres. El problema són les balances fiscals. Fins que els catalans no puguem gestionar, recaptar i liquidar els nostres impostos seguirem tenint un problema de finançament que ens empobreix respecte a altres comunitats.

L’últim punt de l’ordre del dia és la moció de PxC en contra de les negociacions del govern espanyol i del marroquí per la reciprocitat electoral. Comento que no podem deixar de tenir dubtes sobre la realitat democràtica del Regne del Marroc, un govern que empresona periodistes i que impedeix el referèndum d’autodeterminació del poble saharaui. De la mateixa manera que podríem dubtar de la realitat democràtica del Regne d’Espanya, que tanca diaris, que empresona polítics que busquen la pau i que impedeix un referèndum sobre la independència dels Països Catalans o d’Euskal Herria. En tot cas, nosaltres pensem que “primer són les persones”, i que tots els olotins tenen dret a escollir els seus representants polítics. De fet, en la consulta popular sobre la independència, l’entitat Olot Decideix ja va fer l’experiència que poguessin votar tots els majors de 16 anys empadronats a Olot, i no va passar cap dels cataclismes que la moció preveu. Volem garantir, doncs, que tots els olotins puguin exercir el seu deure democràtic per sobre de la “nacionalitat” que marca el seu carnet d’identitat.

Per tot això, hi vam votar en contra. I també CiU i PSC. La moció, doncs, es va desestimar. Per cert, que PxC ens va amenaçar dient que ho farien saber. Només faltaria, per això estem!

Per no acabar amb mals rotllos, m’he deixat pel final el punt que em va agradar més de tot el Ple. Vaig tenir l’honor de poder votar favorablement a la proposta d’anomenar Pep Mora la sala d’assaig del teatre Principal. Els que el vam conèixer sabem que era una persona d’una vàlua incalculable i que la seva desaparició va significar un cop molt fort per al món cultural olotí. Què menys que recordem la seva persona amb un detall com aquest! Felicitats, doncs, als que van tenir la bona pensada.

I m’estalvio la ronda de precs i preguntes perquè va ser inacabable! (si algú vol saber què vam dir, ja li passaré l’acta!)