diumenge, 2 d’octubre de 2011

1102011


Jornada històrica la del dia d’avui. I potser el capicua ens acabarà de portar la bona fortuna que necessitem la gent d’Esquerra i, de fet, tot el país per tenir el futur pròsper que ens mereixem.


En el Congrés Nacional de Girona, avui hem escollit la nova executiva del partit, amb l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira al capdavant.

La veritat és que ha estat un Congrés modèlic, excel·lent. Amb els punts àlgids dels informes del President (Joan Puigcercós) i el Secretari (Joan Ridao) sortints, i el President i la Secretària entrants.

Com sempre, m’ha sorprès quan he arribat a casa que no tothom s’ha assabentat de què anava la cosa, especialment els que n’havien de comunicar els continguts amb fidelitat informativa. Per exemple, davant les informacions sobre un hipotètic gir cap al centre, la Marta Rovira ha hagut de sortir al pas citant un comentari de Joan Tardà (el conseller nacional més votat en el Congrés): “En tot cas, hem fet un gir ideològic de 360º; és a dir: som on érem!”

Brillants, molt brillants, els discursos d’en Puigcercós i d’en Ridao. I brillant l’agraïment de la militància, amb sengles ovacions, llargues i efusives. El partit mai no els podrà estar prou agraït!

I més brillant encara el discurs del nou president. Emotiu, sobretot emotiu, però especialment ric i captivador. N’hi havia que demanaven on era el “telepromter” perquè l’Oriol parlava i parlava amb la mirada fita a l’horitzó, i potser amb alguna llagrimeta als ulls com bona part dels militants presents, i seguia el fil del discurs sense vacil·lacions.

En una ceguesa imperdonable, algú ha volgut informar que hi ha mancat les abraçades. Sisplau!, que algú els passi la foto dels dos presidents (Puigcercós-Junqueras) fonent-se plens de joia.

Pel que fa a la Garrotxa, felicitacions a la Meius Ferrés que formarà part de la nova executiva nacional. A més, tant l’Elisenda Paluzie com jo mateix, revalidem la nostra presència al Consell Nacional d’Esquerra.

Però encara m’ha agradat més que l’Oriol hagi tancat el Congrés amb una referència a en Xavier Vendrell: “us estimo”, va dir en una de les seves últimes conferències. Per cert, que he tingut el plaer de saludar-lo personalment i de felicitar-lo en sortir del Congrés.

Malgrat les distorsions, doncs, el capicua ens portarà sort!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada