Ho deia l’Eva Piquer en alguna
piulada: cansa molt haver d’insistir argumentant en defensa de temes tan
trivials.
Ho deia l’Antoni Bassas en un
article a l’Ara: no ens podem
permetre mantenir aquest estrès amb tot allò que afecta les relacions entre
Catalunya i Espanya.
Aquest dilluns, a la plaça dels
gegants d’Olot ens hem aplegat tres-cents olotins en defensa del sistema
educatiu català. Cal? Sí que cal! Sembla mentida, però sí que cal: trenta anys
després, els catalans encara hem de justificar que allò que fem està bé. Per
què? Perquè als espanyols no els agrada. Perquè, encara que la immersió a l’ensenyament
hagi rebut els elogis del Parlament europeu, com que no garanteix la màxima
falangista de l’”Espanya, una!”, a Espanya no ho poden permetre.
I, efectivament, haver de continuar
argumentant allò que no només s’ha argumentat, sinó que ja s’ha aplicat, s’ha
valorat i s’ha elogiat, ja cansa...
Perquè el tema no és aquest. El tema
és que els espanyols somien “una grande y libre”. I Catalunya no hi té lloc.
Els catalans, més enllà de
justificar-nos, hauríem de començar a plantejar com volem el nostre sistema
educatiu en uns Països Catalans independents. Hauríem de tenir clar que la
llengua vehicular de l’ensenyament ha de ser la llengua pròpia. Que el domini d’altres
llengües (especialment l’anglès i el castellà) és imprescindible, però que això
no passa per limitar el coneixement de la llengua pròpia. Hauríem de tenir clar
que és molt important que tots els catalans coneguin la llengua del país, cosa
que avui per avui encara no passa.
Totes les matèries que ha d’aprendre
un alumne s’han de presentar en català, en la llengua del país; alhora que el
sistema (i la societat) ha de poder garantir que els catalans tenen prou domini
de les llengües més importants del món per poder-s’hi moure.
Si no ho fem així, si no som prou
contundents, els catalans potser parlarem moltes llengües, però acabarem
perdent la nostra (com ha passat en tantes i tantes llengües del món), i potser
acabarem desapareixent com a país.
Per això és tan important que
defensem el nostre ensenyament!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada