Heribert Barrera, el polític i l’ amic
El proppassat divendres moria a Barcelona el
polític i amic Heribert Barrera i Costa.
Tots el mitjans informatius s’han fet eco de
les grans virtuts polítiques, com a català íntegre, defensor de la seva pàtria,
de la seva nítida visió sobre el país,
sense caure en concessions polítiques de cap
mena (ell fou l’únic polític català, que no brindà per l’aprovació a
Madrid de la constitució espanyola, perquè creia que lligava els catalans de
manera massa estreta a les conveniències del centralisme espanyolista).
Ha estat un gran President del Parlament
català. En aquella primera legislatura, en què tot s’havia de fer, ell sabé
donar una gran dignitat al nostre òrgan legislatiu. La figura del President del
Parlament agafà una magnitud política que molts no esperaven.
Be, podria parlar llargament de la seva acció política amb visions d’home
d’Estat. Deixo aquesta tasca als mitjans informatius, que en coneixen la
trajectòria potser millor que jo. Em fixaré més en la persona de l’Heribert,
amic, el seu caràcter i el seu tarannà.
Home provinent del món de les ciències
exactes, era llicenciat en Química inorgànica, era un home molt ordenat. Les
seves exposicions eren sempre amarades per la lògica i la raó, difícils de
rebatre, les mantenia a ultrança, amb nous arguments que anul·laven els
raonaments dels seus oponents. Home molt racional, quan assumia una causa la
mantenia contra vent i marea, i era molt difícil fer-lo canviar de
plantejament. La seva fermesa anava lligada al mateix temps d’un parlar suau i
afable que et desmuntava.
Com a persona, era d’una integritat total
incapaç d’accedir al més mínim joc brut. Home molt frugal i auster, feia una
vida personal gairebé d’anacoreta. No acostumava a veure altra cosa que no fos aigua,
o cafè amb llet. I, de menjar, mai cap excés (als dinars del restaurant del
Parlament, li solien preparar una
verdureta, i un xic de carn de segon i fruita per postres)
Era un home exigent, tot havia d’ésser
perfecte sobretot amb ell mateix, a les altres persones els perdonava les seves
limitacions.
Malgrat aquest quadre que podria representar
una persona completament esquerpa, en
realitat no era així. Més aviat baix d’estatura, et trobaves amb un homenet
amable que et somreia i feia tot el possible per atendre els teus problemes.
Com podeu deduir, jo admirava la seva actitud
personal davant la vida, encara que alguna vegada m’irrités la seva tossuderia.
Heribert, amic, reposa en pau, sàpigues que
has sabut deixar escola darrere teu. Espero que algun dia des d’allà on siguis
puguis contemplar la
Catalunya que tu vas somiar.
Marçal Casanovas i Guerri, exdiputat
ERC Olot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada