dimecres, 21 de setembre de 2011

Hipocresia


A mi em ballava pel cap el concepte “demagògia”, però ja veia que era massa tou per acabar de definir tot el que volia dir. Avui, parlant amb un company de feina, ha emprat el concepte “hipocresia”. I he trobat que tenia tota la raó.


Sentir els candidats dels grans partits espanyols (PP-PSOE) en la seva “tournée” per la colònia catalana només em fa pujar la vergonya a la cara. Vergonya “aliena”, és clar. I vergonya per tots aquells catalans a qui encara els poden arribar a entabanar aquest parell d’”hipòcrites”.

Com pot ser que en Rajoy, que ha estat el braç executor de l’anticatalanisme a Espanya, que ha presentat la recollida de signatures contra l’Estatut (“contra Catalunya”, deia la gent que feien signar...), que ha presentat els recursos al tribunal constitucional, que ha mantingut els jutges que han retallat per tots costats el text, que ha impulsat els recursos contra la immersió lingüística, etc., pugui venir a Catalunya, en precampanya, cantant les excel·lències dels catalans, afirmant que s’ha magnificat el tema de la immersió, etc. Demagog i hipòcrita. Perquè l’endemà de les eleccions ja no se’n recordarà.

I en Rubalcaba (o la Chacón)...; què dir d’en Rubalcaba (o la Chacón)!

Ara resulta que surt amb allò tan famós del “prometo aprovar el text que aprovi el poble de Catalunya...” Us sona? Ara surt amb la defensa de la llengua (el bilingüisme, és clar), que els catalans som la repera, que defensarà els nostres interessos, que...

I la ministra de defensa? Després de quatre anys d’exili, torna a Catalunya per afirmar que defensarà a capa i espasa els interessos dels catalans!

Demagogs i hipòcrites! Perquè l’endemà de les eleccions ja no se’n recordaran.

I, mentrestant, els catalans deixant-nos aixecar la camisa! Fins quan?

2 comentaris: