Juliol magnífic!

Aquest juliol ha estat magnífic per moltes i moltes qüestions, però jo em vull ressaltar algunes que m’han emocionat especialment.

Després de viure, la revetlla de Sant Pere, la sentència del Tribunal Constitucional la primera gran alegria va ser la resposta del poble de Catalunya en forma de manifestació cívica i pacífica el 10 de juliol pels carrers del centre de Barcelona. Quan semblava que el Tribunal havia sentenciat Catalunya i els catalans, els catalans dèiem que qui estava sentenciada era Espanya.

Feia temps que no veia una resposta cívica d’aquest calibre.

La pilota, doncs, quedava a la teulada del Parlament. Doncs bé: Esquerra Republicana de Catalunya formalitzava el divendres 16 de juny la definició del full de ruta que demanava la ciutadania al carrer. Per primera vegada en la història, es votava al Parlament de Catalunya una proposta per iniciar la via democràtica que ens porti a la independència i els vots negatius no eren majoria absoluta. CiU es va abstenir i això implicava que la proposta no prosperés, però també volia dir que cada cop som més a prop.

De fet, l’enquesta que publica La Vanguardia avui mateix així ho indica (certesa?, tacticisme?, sorpresa?): un 47% dels enquestats votarien sí a la independència, mentre que només ho faria en contra un 36%!

I, per acabar-ho d’adobar, finalment l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat la meva tesi! Un gran colofó personal a aquest juliol! Que encara no s’ha acabat i que potser encara ens ha de deparar noves alegries!