dissabte, 10 de juliol del 2010

Avui serà un gran dia!

Vindrà el dia que els annals de la història marquin el 10 de juliol com la data de l’inici del canvi.


Sembla mentida, però encara s’alcen veus en pro del federalisme, de l’encaix de Catalunya a Espanya, de...

De totes maneres, el que arriba a empipar-me més són aquells que defensen no ser agosarats demanant qui sap què –com, per exemple, un referèndum sobre la independència- amb l’excusa que això dividiria el país. Ho he sentit reiteradament de gent del PSC, però últimament també s’hi està apuntant la gent d’ICV.


A veure: què és el que no divideix el país, què és el que arrossega unànimement tothom? Doncs, res, evidentment; per salut de tots, res. O sigui: no hi ha cap tema –perquè no hi pot ser- que sigui defensat unànimement per tothom i, per tant, sempre que demanes qualsevol qüestió generes una divisió d’opinions.

Però és que només faltaria! És que aquest és l’esperit de la democràcia! La gent opina i, sempre que no es lesionin els valors bàsics de tothom, s’acaba fent el que decideix la majoria. Uns hi ha votat a favor, i uns hi ha votat en contra. Així de simple. Qualsevol altra consideració només implica marejar la perdiu.

Doncs sí: evidentment, avui hi haurà gent que voldrà assistir a la històrica manifestació del 10J: “Som una nació. Nosaltres decidim” i n’hi haurà que no. De la mateixa manera que demà hi haurà gent que anirà a favor de la selecció espanyola de futbol, n’hi haurà que aniran a favor de la selecció holandesa i n’hi haurà que passaran olímpicament.

De la mateixa manera que, quan convoquem el referèndum sobre la independència, n’hi haurà que hi estaran a favor i n’hi haurà que no. Però és que aquest no és un tema que el provoqui artificialment la proclamació d’un referèndum. A veure si ens n’adonem: aquest és un tema viu en la nostra societat, n’hi ha que estan còmodes amb l’estat polític actual i n’hi ha que no.

En tot cas, avui molts catalans demostrarem el rebuig a allò que ens vol imposar Espanya. I, demà, haurem de seguir el camí que ens ha de portar a la llibertat.

Esquerra Garrotxa.

Tu decideixes!

2 comentaris:

  1. És la por davant l'evidència el que els fa voler marejar la perdiu hehehe


    Salut!

    ResponElimina
  2. Doncs després d'avui ja veurem com podran seguir marejant la perdiu...

    ResponElimina