divendres, 2 de desembre de 2011

Retallades: ploure sobre mullat

(Transcric l'article que em publica el setmanari La Comarca aquesta setmana):


Ens ho han dit i ens ho han tornat a dir, ens ho han exemplificat amb Grècia i amb Itàlia, i ens han amenaçat amb terribles focs infernals. D’acord, ja ho hem entès: ens cal reduir la despesa.


Molt bé. Això ja ho hem entès. Però és just que sempre toqui rebre als mateixos? Els treballadors de l’administració (funcionaris o no, amb plaça o sense plaça fixa) tornaran a veure reduïdes les seves retribucions; tornarem a apujar els impostos sobre els carburants; apujarem el cànon de l’aigua, els transports públics i les taxes universitàries; tornarem a proposar el copagament en diversos serveis, etc.

Ben al contrari: el futur president del govern espanyol, en una de les poques declaracions que ha fet, s’ha apressat a comentar que ells no pensen en el copagament...

És a dir: tornem a estar igual que sempre. D’una banda, en comptes d’invertir en la promoció de feines qualificades, en comptes d’estalviar evitant inversions i subvencions inútils, en comptes d’obtenir ingressos dels que més en tenen (recordem la supressió de l’impost de successions per als rics), ens tornen a dir que hem de ser els treballadors els qui fem un esforç; i, encara més, amb menys ingressos haurem de pagar la benzina més cara, l’aigua i els transports públics, i a més pagarem unes receptes que a Espanya potser seran gratis...

Més greu, però, és que hem deixat de parlar del dèficit fiscal: pel cap baix, seguirem regalant a Espanya 16.000M€ cada any (perquè ells no paguin les receptes, perquè els gastin en la seva televisió sense anuncis, per subvencionar les seves autopistes i els seus trens que no agafa ningú, etc.); uns diners que, si ens els quedéssim perquè són ben nostres, reduirien a zero el dèficit de la Generalitat i, per tant, no caldria fer cap “retallada”, no ens caldria fer una altra vegada els esforços que ens tornen a demanar. Plou sobre mullat, i a sobre “paguem el beure”...

Jo sóc dels que pensa que amb els diners de tots no s’hi juga, que les administracions tenen l’obligació de gestionar els seus pressupostos de manera exquisida, que s’han de controlar totes les despeses per petites que siguin, i que cal estalviar tot el que sigui superficial, tot el que es pugui estalviar. Però les administracions també tenen l’obligació de gestionar tots els serveis públics de manera que millorin el benestar col·lectiu; estan obligades a donar un bon servei.

Hi posaré només dos exemples: el manteniment d’una televisió pública de qualitat (TV3) és fonamental per preservar la nostra identitat col·lectiva, per tenir una veu pròpia que ens comuniqui amb el món. En un moment en què tots els referents comunicatius passen per Madrid, en què les empreses privades passen per moltes dificultats, la televisió pública catalana està fent un servei imprescindible a la nostra llengua i al nostre país. La reducció de l’oferta de TV3 acabarà suposant un perjudici irrecuperable per a la nostra cultura. Cal buscar solucions diferents al tancament o a la reducció i, sobretot, preservar la seva independència.

A nivell local, ho vam comentar quan vam aprovar a l’Ajuntament d’Olot la reducció d’alguns serveis del TPO. Entenem que són temps difícils i que no podem mantenir línies que van buides; per tant, hi vam votar a favor. Però, al costat de la “retallada”, hi ha d’haver la voluntat de millorar el servei, de buscar fórmules que en potenciïn l’ús, que els ingressos derivats dels augments d’usuaris no només evitin la supressió d’oferta sinó que en possibilitin l’augment.

En època de crisi, és clar que cal pensar en retallades; però també cal pensar en alternatives que no acabin perjudicant-nos, com sembla que acabarà passant. Contra la retallada, la millora del servei!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada