A llegir!

He dubtat fins l’últim moment d’escriure aquesta entrada perquè en molts àmbits he trobat opinions que contrastaven amb la meva i he estat esperant, en va, trobar-ne alguna de coincident...

I no!, no n’he trobat... Però, tot i així, jo ho segueixo tenint clar. Així que deixeu-me escriure-ho, ni que sigui per una vegada! (Que el llegir no ens faci perdre l’escriure, que deia en Pedrolo).

Resulta que la consellera d’Ensenyament ha descobert que els nostres joves i infants llegeixen poc. I no se li ha acudit res més que fer un pla perquè els alumnes de Primària llegeixin 25 llibres durant el curs escolar, i els de Secundària obligatòria, 30.

O sigui: ara ens tocarà fer “lectura a pes” (suposo que tots els centres educatius haurem de comprar unes bàscules per pesar la quantitat de paper que hauran digerit els nostres alumnes al llarg del curs, o sigui que algú es farà ric venent aquestes bàscules...).

Hagués sabut que el tema (que ens preocupa a molts professionals des de fa força temps) es resolia tan ràpidament, ens hauríem estalviat anys de cursos del gust per la lectura, de seminaris, tallers, taules rodones, xerrades, treballs i estudis sobre la lectura en l’ensenyament i en els joves, etc. Hagués sabut que el tema es resolia tan fàcilment com seguir el camí de Don Quixot: aquell que va perdre el senderi de tant llegir... Potser m’hauria dedicat a una altra cosa.

Perquè precisament aquest pla lector coincideix amb un fet paradoxal: resulta que ens adonem que la lectura és imprescindible per a la formació dels nostres joves (amb la qual cosa coincideixo plenament) i, en canvi, el sistema educatiu actual és el que dedica menys hores a l’ensenyament de la llengua i la literatura.

És clar, però, que si l’objectiu només és llegir quilos de paper, no cal que ensenyem a llegir, no cal que treballem per obtenir uns lectors que tinguin una gran competència lectora, no cal que els alumnes incrementin el gust per la lectura, ni per descomptat que amb la lectura els alumnes augmentin el seu esperit crític (segur que la consellera no ho toleraria...!); només cal que els alumnes llegeixin tones de paper.

I ho dic per experiència pròpia... No crec que jo pugui ser suspecte de desafecció a la lectura; més aviat al contrari: he llegit i encara llegeixo tant com he pogut; i en els meus anys adolescents llegia més d’un centenar de llibres a l’any. Ara: durant el curs escolar, amb prou feines tenia temps per llegir-me les lectures obligatòries...

N’obtindrem alguna cosa, d’obligar els nostres alumnes a llegir un llibre cada deu dies? Desapareixeran les lectures a les assignatures de llengua i literatura? Hi jugarà algun paper l’anàlisi literària, la formació lectora, la crítica? Evidentment, amb les lectures “a pes”, tot això no té cap valor. I, mentrestant, els professionals de l’ensenyament de Llengua i literatura cada cop disposem de menys temps per intentar inculcar en els nostres alumnes el “verí de la lectura”. Tant li fa: per fomentar la lectura només cal que els alumnes tinguin una hora en què estiguin obligats a llegir, i algú que controli que no aixequin la vista del paper.

Perdoneu la discrepància, però no ho entenc!