La veritat és que no tinc gaires
paraules perquè tot el que digui em quedarà curt, feble. Per això, en aquest
cas, em valc del tòpic que una imatge val més que mil paraules:
Primer van ser les brutals retallades
pressupostàries l’endemà mateix de les eleccions del 20N sense que ningú hagués
piulat res durant la campanya, no fos cas que perdessin cap vot. Muts, i amb el
bat preparat!
Després, la presidenta del Parlament
adoba el terreny censurant els termes “espoli fiscal” i “Espanya ens roba”. Es
veu que els parlamentaris ara no poden dir la veritat.
Finalment, ahir, el president Mas
sentencia que no aspira al pacte fiscal fins que no hagi acabat la crisi. Que
no hi havia crisi l’any passat quan en va fer bandera durant la seva campanya
electoral. Que no ho sabia, llavors?
I encara volen fer creure que no
tenen un pacte formal i que ja tornen a ser en mans del PP.
Entre el “Viva Ejpaña” d’en Bono, i
l’”Ara no toca” dels convergents, només ens queda el camí del mig..., o l’article
25!
El votant de CiU es pot haver sentit
estafat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada