(Des del punt de vista d’un militant
d’Esquerra Republicana de Catalunya, és clar!)
I dic polítics perquè els econòmics
són evidents i perquè ja hauríem de saber que els uns van lligats amb els
altres: a hores d’ara no se li pot escapar a ningú que, sense l’espoli fiscal
espanyol, a Catalunya no hi hauria crisi, que no som res més que la mamella d’Espanya
i l’ase de tots els cops...
Anem, doncs, als desitjos, que són
ben fàcils d’endevinar.
Tenim consolidat un partit (bé:
federació de dos partits) que aglutina el sobiranisme conservador. És a govern
i es troba en el centre de la gestió econòmica i política del país. El desig és
que no caigui en mans dels cants de sirena de l’espanyolisme, que no torni a la
política de “peix al cove”, que defensi amb fermesa (i sense passos enrere) els
interessos dels catalans.
De la banda del progressisme
catalanista, entre el maximalisme federalista (no, sembla que encara n’hi ha
que no se n’adonen) dels uns i l’immobilisme dels altres (entre PSOE i
Catalunya, trien PSOE... Per cert, segons Rubalcaba, entre PSOE i més Espanya,
trien més Espanya!), queda clar que només ens queda una opció. El meu desig
seria que, des de l’independentisme, la direcció de la nova Esquerra
Republicana veiés clar el camí que ens porti a ser l’opció d’esquerres a CiU; i
l’electorat, és clar.
Amb fermesa, sense passos enrere,
cap a la llibertat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada