diumenge, 23 d’octubre de 2011

Pep Mora


Ahir vaig tenir la immensa fortuna d’assistir a la inauguració de la nova sala d’assaig Pep Mora al Teatre Principal de la ciutat d’Olot, que havia organitzat l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot.


M’ha agradat veure-hi tota la seva família i els seus amics implicats en l’acte. I les paraules d’en Joan, el nebot més gran que parlava per tots els que hauríem pogut ser una mica millors si haguéssim pogut seguir tenint l’exemple d’en Pep.

Jo vaig conèixer molt poc en Pep (de fet, sempre és poc el que coneixes de les grans persones); només el vaig tractar en tot allò que el vinculava al teatre de l’IB Montsacopa.

Llavors em va agradar molt; em va agradar moltíssim. Estic convençut que, encara avui, molts dels alumnes que van passar per les activitats extraescolars de teatre en deuen recordar moments irrepetibles.

Recordo un espectacle d’educació viària, quan tots els alumnes pujaven amb moto a l’Institut i el casc no era obligatori. Recordo una anada a Berga, a la mostra de teatre escolar. Sobretot, recordo el teatre Principal ple fins a la bandera, amb una representació de l’Òpera de tres rals. Segur que l’Èdgar, la Txell, en Marc, la Laura... deuen bona part del que són a representacions com aquella. I recordo alguna visita al gimnàs de l’Institut quan en Pep feia el seu taller de teatre. Em meravellava la manera com aconseguia que un nombrós grup d’estudiants es delís pel món de la representació.

Tot recordant en Pep, he pensat com seria avui en dia el teatre a la nostra ciutat... Però la vida és així: plena de cops de fortuna que malbaraten el futur. Cal que, els que encara podem, siguem positius i treballem per fer un demà millor.

No sé si a en Pep, vist el seu tarannà, li hauria agradat que la seva ciutat li dediqués una sala com aquesta, però és ben clar que Olot s’ha fet una mica més gran podent-ho fer!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada