15 d'octubre, diada de Santa Teresa

15 d’octubre, diada de Santa Teresa, a trenc d’alba, en els glacis del castell de Montjuïc, la baluerna que amenaça i controla la ciutat, el President crida “per Catalunya!” mentre l’escamot d’afusellament executa la sentència contra tot un país.

Ahir va ser una jornada especial: 71 anys després d’aquella ignomínia, els companys de la federació comarcal d’ERC-Garrotxa vam organitzar una simbòlica ofrena floral al carrer de Lluís Companys, després d’una caminada des del monument “Als Vençuts”, d’Olot. D’aquesta manera subratllàvem la idea que potser alguns van guanyar una guerra, però no ens van aconseguir vèncer. La memòria del president roman i l’esperit de llibertat encara és més encès que llavors!

Com que van assassinar Companys perquè era president de Catalunya, teníem clar que aquest no podia ser només un acte de partit, de manera que el vam obrir a la participació de tothom. De totes les entitats, associacions i partits polítics. Agraeixo especialment la participació de la gent de VanDalmogàvers i dels Cors Joves-Flor de Fajol que van acabar de donar la dimensió que mereixia un acte, encara que senzill, molt emotiu.

Al vespre, cloenda del Congrés Regional de Girona de les JERC a la torre Malagrida d’Olot. Els joves de les JERC ens van convidar a un sopar que havien estat preparant al local de l’Associació de Veïns de Sant Roc (suposo que ja ho han fet, però aquí també vull subratllar el meu agraïment per la seva predisposició a cedir-ne el local). Vam poder compartir una estona agradable, especialment en el torn de preguntes que els joves van fer a Joan Puigcercós i a Joan Tardà.

Per cert, que ahir també vaig tenir ocasió de fullejar el número 200 del butlletí d’ERC, “Esquerra nacional”, i vaig tenir la sorpresa de trobar-hi la meva blocada sobre la immersió lingüística a la mateixa pàgina que l’article d’en Joan Puigcercós. Estic convençut que el pas endavant que ha fet el partit ha estat en bona part gràcies a la seva generositat. Quan siguem independents, algú haurà de recordar el paper determinant d’en Joan Puigcercós en aquest procés. De totes maneres, encara estic més convençut que en Joan tindrà moltes coses a dir en els pròxims anys.