dissabte, 22 d’octubre de 2011

Jo confesso que Cabré em fascina


“ja no era enlloc”, i punt final!


Confesso que fa molts anys que sóc un fan de Jaume Cabré. Avui mateix he acabat de llegir la seva última novel·la. M’ha passat allò que passa quan una obra et captiva: vols arribar al final, però alhora tens una certa recança d’arribar-hi perquè saps que, quan hi arribis, ja s’haurà acabat!

Últimament, això m’havia passat llegint la darrera novel·la d’Umberto Eco. De fet, mentre anava llegint Cabré pensava que hi havia moltes coses que coincidien amb Eco. Sintetitzant molt, mentre El cementiri de Praga venia a ser el retrat de la societat europea del segle XIX; Jo confesso fa un pas endavant i, per a mi, representa la societat del XX.

He tingut la sort de presentar dues vegades Jaume Cabré a Olot en dos moments completament diferents. La primera vegada, compartint un bon dinar, em va comentar que estava acabant una novel·la sobre maquis. Enguany, vam tornar a compartir un berenar i em va donar la notícia que ja havia acabat la seva última novel·la que es publicaria pel setembre. Li vaig demanar de què anava i em va dir que no ho sabia ben bé. Vaig insistir sobre on passava i també em va comentar que tampoc no ho tenia clar... Un cop l’he llegida, entenc que no em va mentir pas, ni es va fer l’interessant... Transcorre per Europa, és clar!, però on?

Sense saber res de la novel·la, doncs, li vaig parlar d’Umberto Eco, i em va dir que no n’havia llegit les seves últimes obres. I me’l crec. Per tant, les semblances que hi trobo són coincidències, més que no pas influències. Diferències? En el fons, fan una anàlisi semblant del món i de com hem arribat fins on hem arribat. A El cementiri de Praga, però, el desllorigador ve a ser una falsificació, una gran mentida. A Jo confesso, en canvi, el centre és l’obsessió per una peça ben autèntica, un violí especial.

Entre tots dos, però, hi ha una gran diferència. Eco té el premi Nobel, Cabré no el té. Serà que un dels dos viu en un estat que li va en contra?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada