dilluns, 28 de febrer de 2011

Allò que sí diu "La Vanguardia"

No sé si el mateix Foix s’acabaria de creure l’anunci més esperat de La Vanguardia i potser ell també acabaria modificant el títol del seu recull d’articles de La Publicitat.


De fet, J. V. Foix, catalanista i republicà, només coincidia amb La Vanguardia del comte de Godó en la seva posició antitaurina dels anys 30. Són molt conegudes les seves crítiques a la premsa en castellà a Catalunya i la seva posició d’escriure sempre només en la seva llengua, tot i que era un àvid lector de tota la premsa europea i que, gran erudit, entenia perfectament diverses llengües.

Diuen, també, que el grup Godó és especialista a navegar entre dues aigües, o a acostar-se al poder de cada època, i per això ha sobreviscut durant cent trenta anys.

En aquest cas, però, jo em decanto perquè al senyor Godó, monàrquic i anticatalanista, no li ha quedat altre remei que moure fitxa: ja va estar a punt de fer-ho quan El Periódico va treure la seva versió catalana. L’en va desdir el fet que els del grup Z no van augmentar la tirada; simplement, van dividir els seus lectors en dos. Tot i així, va intentar entrar en la premsa en català amb la compra parcial de l’Avui. És clar que la jugada no els va sortir bé.

Si La Vanguardia es planteja un canvi d’actitud lingüística, és perquè l’aparició de l’Ara, un producte fresc, innovador i interessant, li ha fet trontollar els seus esquemes i ha sabut reaccionar.

Sigui com sigui, és una gran notícia que el grup Godó aposti per la llengua catalana (cal recordar només la campanya contra la llei del cinema, per exemple). De ben segur que no és de grat, però és un indici més que rellevant del canvi de voluntat del poble català. Si no havia tingut la necessitat en 130 anys, vol dir que en un futur immediat les coses poden canviar radicalment.

Ho haurem de seguir amb detall i explicar-ho a en J. V. Foix. Potser sí que s’ho acabarà creient!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada